Porta la música a la sang, i d'una terra de creuaments musicals i fusions bastardes com és Palafrugell no en podia sorgir una personalitat d'una sola faceta. Sílvia Pérez Cruz té mil projectes en marxa, i d'aquests en presentarà dos en concert a Torroella de Montgrí els propers 24 de gener i el 14 de febrer. I no podrien ser més diferents l'un de l'altre: de la frescor del relleu generacional a posar veu als himnes brigadistes.
La primera de les propostes és la de Xalupa, amb un repertori tradicional allunyat de la tradició...
El grup va sorgir com un projecte de final de la carrera de l'ESMUC, l'Escola Superior de Música de Catalunya. Allà la Chiara Giani va fer uns arranjaments preciosos per a les cançons, simples però molt bonics, influïts pel flamenc, la bossa nova, la clàssica... Ens hi vam afegir jo mateixa i la Lisa Bause, la violinista de Las Migas, i finalment l'Aleix Tobies. Amb ell a la percussió hem guanyat consistència, ha variat totalment el tempo de les cançons.
Ja de per si molt canviades.
La meva manera de cantar també hi ha contribuït, perquè bec de fonts com el fado, el flamenc o el jazz. Es tracta de cantar cançons que hem sentit sempre, i que segons com fins i tot els podries tenir una mica de mania per ser tan tradicionals, fins que t'oblides que són realment aquelles melodies.
Així que no es dirigeixen precisament als puristes.
Quan participo en un projecte intento que sigui per a tothom, no per als especialistes. Quan li vaig dir a la meva àvia que cantava El mariner em va dir que si recordava que me la cantava quan jo era petita. Hem fet melodies fresques i noves que, crec, poden agradar a la gent jove.
I de frescor a gravetat... la segona visita a Torroella serà amb el Brossa Quartet, cantant els himnes dels brigadistes internacionals.
Només hem fet aquest concert una vegada amb aquest mateix repertori, en un acte d'homenatge pel 70è aniversari de la participació de les Brigades Internacionals a la ?Guerra Civil. És un dels concerts més emotius que recordo, perquè veia homes de 90 anys plorant i cantant el mateix que jo però en el seu idioma, amb un sentiment que em posava la pell de gallina. Jo interpretava per connectar-me a l'època, però és que ells la van viure. Recordaven grans moments, plens de tristor, i va ser molt fort. Tornar-lo a fer a Torroella, i amb un quartet de corda, que és un dels meus formats favorits, i amb una sonoritat fantàstica, em fa molta il·lusió.
I té por de la responsabilitat de cantar temes tan significats?
Més que por, em fa respecte; i no deixa d'al·lucinar-me la màgia que té la música. Miro d'avaluar on canto i sobre què, però aquesta era una causa tan meravellosa que no m'ho vaig ni plantejar. Fins ara la música era per a mi un punt d'escapada, de connexió amb mi mateixa, i ara penso més el significat que pot tenir allò que faig. El que més em preocupa és trobar la manera adequada de cantar sobre segons quins temes, no vull canviar textos ni donar-los intencions que no tinguin.
Especialment important en musicar poemes; una activitat que li ha valgut el premi Miquel Martí i Pol.
De manera seriosa he musicat dos poemes: un de la Maria Cabrera i un de la Maria Mercè Marçal, amb el qual he guanyat el premi. És una experiència preciosa, i que hagin premiat una melodia meva és un gran regal. S'ha de fer a través del respecte, llegint el text moltes vegades i escoltant la música dels seus versos. A més aquest poema és molt bèstia, de quan ella estava malalta, i havia de trobar la manera d'acompanyar les paraules, de no molestar-les en el seu propi camí.
Ja s'aclareix amb tants projectes?
Una virtut meva és que tinc una gran capacitat de concentració, i aconsegueixo connectar a l'instant amb el que tinc entre mans. Tinc un temps molt limitat i miro d'aprofitar-lo al màxim. A vegades el problema ve més pel cansament que no pas pel desordre mental.
Renunciaria a alguna activitat?
N'hi ha de més circumstancials, que sí que te l'estimes però saps que és una cosa més puntual, com la dels brigadistes, que és un cert experiment. Llavors n'hi ha de dies, o de mesos, i projectes que van amb tu, com Llama o Las Migas. A partir d'ara, però, tinc la intenció de centrar-me a compondre, perquè el temps és limitat i cal marcar-se preferències. Ha estat un procés molt natural, en el qual primer he après de moltes músiques i músics diferents, després he triat el que més m'interessa i ara tinc ganes de compondre, tot i que lògicament he de viure i per tant he de continuar treballant en tantes coses com pugui.
