GIRONA | DANIEL BONAVENTURA
Un dels fets històrics més misteriosos de Girona, l'origen del cristianisme a la ciutat, compta amb noves informacions aclaridores gràcies a unes excavacions arqueològiques.
Un programa europeu de recerca arqueològica ha permès localitzar i desenterrar les restes del primer temple cristià que va tenir la ciutat de Girona, situat exactament en el lloc on avui s'alça la gran església de Sant Feliu.
Els treballs també han posat al descobert algunes tombes nobles que, segons tots els indicis, pertanyien als primers bisbes de la ciutat de Girona en l'època tardoromana, encara a l'arrencada de l'era cristiana.
Els arqueòlegs, però, no han trobat restes de l'anomenada Cel·la memoriae, una petita construcció de culte en memòria del màrtir Sant Feliu, del segle IV, sobre la qual es va construir el temple ara desenterrat i que al segle XIII va ser substituït per l'actual església.
Arqueòlegs i autoritats van mostrar ahir entusiasmats a la premsa els potents fonaments de la primera església de Sant Feliu, un temple que va funcionar des del segle VI i fins el XIII.
Les restes trobades corresponen a una església de tres naus, "un edifici monumental per a aquella època", va afirmar el romanista Josep Maria Nolla. Aquesta primera església de Sant Feliu va ser la primera catedral de la ciutat fins que, arran de l'espectacular creixement urbà del segle XIII, la seu catedralícia es va situar a l'indret dominant que coneixem avui.
Per fer les excavacions ha calgut aixecar el sòlid l'enllosat de l'església de Sant Feliu i compaginar aquesta activitat científica amb les funcions de culte. Les restes estan en procés de documentació i estudi per tornar a ser enterrades, de manera que no seran visitables.
L'existència d'aquest temple era coneguda a través de la documentació escrita conservada als arxius, però mai no se n'havien trobat evidències físiques.
A la presentació d'ahir hi va participar el bisbe, Francesc Pardo; l'alcaldessa, Anna Pagans; el vicerector de la UdG Joaquim Maria ?Puigvert, la regidora Lluïsa Faxedas i el rector de la parròquia, Joan Baburés.
Pagans va felicitar l'equip de la UdG que en els darrers anys ha convertit Girona en una de les ciutats que més informació tenen de la seva trama urbana en la llarga diacronia que arrenca en l'etapa fundacional (s.I) i cobreix pràticament dos mil anys.
Puigvert va fer notar que el de "patrimoni històric" és un "concepte modern", i va afirmar que aquest programa situa Girona en el mapa de la programació cultural europea.
Puigvert va voler agrair la col·laboració de les autoritats eclesiàstiques i també els treballs fets per l'Institut Català del Patrimoni Cultural i el Màster en Patrimoni Cultural de la UdG. Va evocar el mossèn historiador Josep M. Marquès.
El programa europeu "Sopra e sotto. La Cità Europea" està integrat dins el programa "Cultura", en el qual participen els ajuntaments de Brindisi (Itàlia) i Girona, la UdG i l'École Nationale Superiore d'Architetture de Tolosa de Llenguadoc. El programa s'aplica a Girona a través del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la UdG.
01:40
