GIRONA | MARTA PALLARÈS
El passat premi de novel·la curta Just M. Casero descobria la passió per l'escriptura de Josep Campmajó, un personatge ben popular a Girona no per les qualitats literàries que ara se li han reconegut, sinó per ser el president de l'Associació de Comerciants del Mercat del Lleó. Aquesta vessant pública afegeix a Olor de violetes, la seva primera novel·la, un "valor afegit" segons Joaquim Nadal, que ahir va ser present a la presentació de l'obra a la Llibreria 22. "El protagonista del llibre és un "anti - ell", com a mínim aparentment, i això té el valor de la sorpresa en una ciutat com Girona", afirmava el conseller d'Obres Públiques.
La llibreria es va omplir de gom a gom en la presentació del llibre editat per Amsterdam, àmpliament elogiat per un dels membres del jurat del Casero, Josep M. Fonolleras. "L'original ens va arribar mecanografiat de manera infecta", deia Fonolleras, "i és molt diferent llegir-lo un cop editat; i ara m'adono que a l'organització del Casero podem estar molt contents: Olor de violetes és un gran premi".
Unint escriptura i bogeria
Sense entrar en la trama psicologista de la novel·la, per no descobrir segons Fonolleras part de "la seva trampa", aquest va afirmar que és aquest un llibre que reflexiona "sobre la bogeria i el poder de la literatura, comptant que siguin dues coses diferents". La veu "potent i molt inquietant" del seu protagonista, reclòs en un psiquiàtric, mena el lector a interpretacions molt variades, creant móns allunyats de la realitat.
"Un tour de force estilística" és el que va veure el jurat en aquesta novel·la, amb l'afegit que a més es tracta del debut de Campmajó en el món de la literatura. I a col·lació de la recent mort de J. D. Salinger, Fonolleras va afirmar que aquest llibre hi té tot un aire, "una prosa incontenible plasmada en un llenguatge brillant".
Joaquim Nadal també va fer referència al peculiar estil de la novel·la, tot fent broma afirmant que es tracta de "frases curtes, haikus successius, és a dir, un "anti - jo"".
L'autor va fer diversos agraïments; un dels més sentits va ser per al seu mestre Enric Tubert, present al públic, definint-lo com " "el professor", el que és capaç de dir-te que Serrat és literatura quan tu tens 12 anys i el que escoltes són els Scorpions".
Campmajó va dir que hauria volgut que tots els presents poguessin ensumar l'olor de les violetes; però davant de la impossibilitat de fer-ho, va optar per una solució encara més original: el xef del restaurant Alemanys 3, Toni Batllori, va crear una recepta per tal que tots els assistents poguessin marxar a casa amb les violetes a les papil·les gustatives. I és que si la imaginació i l'art poden crear móns paral·lels, també poden convertir una flor en un sabor.
