Més enllà de mataRÓ

ÀNGEL CALDAS I BOSCH Va ser dissabte passat. Mataró celebrava la beatificació del que fou, durant disset anys, el seu Rector. El Dr. Samsó, com li deien, va arribar, amb trenta dos anys a la parròquia de Santa Maria, a donar la seva vida, lentament, intel·ligentment, apassionadament, convertint-la en una gran catequesi, amb una dedicació a la joventut vibrant, amb un cor de pastor que sabia organitzar l'atenció als malalts de dies i de nits, amb temps per visitar la presó que seria també, el seu últim domicili. Tingué la intuició que ara és evidència crua, de la necessitat de vocacions sacerdotals i d'ànimes consagrades. Onze religioses, nou capellans diocesans, cinc religiosos tingueren la sort de rebre la seva orientació que bo i respectant la seva llibertat obria nous horitzons. Atenia els seus feligresos atacant la misèria material en els seus mateixos caus i va fer posar nou confessionaris per arribar al fons dels problemes, on l'interlocutor és Déu. S'estrenava a casa nostra i arreu, la cerimònia de la Beatificació. En el seu cas és una causa de martiri. La seva última homilia de rector, la va fer mirant el poble, braços estesos, de cara i perdonant. De tres que l'havien d'executar només un va tirar. Els altres dos no varen gosar. Ja començava a ser fecunda la seva sang. El procés instructori d'una beatificació de santedat o de martiri és com una gran declaració d'amor. La crisi del nostre món relativista, desorientat i desesperançat necessita que molts l'ensenyin a retrobar els camins de l'Amor. L'any sacerdotal i l'espiritualitat del rector d'Ars s'il·luminen amb una nova llum.