si tots el coneixem...

FRANCESC PARDO I ARTIGAS Cal tornar a la sinagoga de Natzaret i continuar la reflexió de la setmana passada. La reacció de la gent del seu poble a la predicació d'aquell jove, que tots coneixem com el Fill de Josep: "Què s'ha cregut? Per qui es té? Si tots el coneixem, i ara aquí ens ve a donar lliçons!". I això que Jesús només havia comentat un fragment d'Isaïes explicant que el que sentien dir d'Ell per aquelles contrades era la realització de les paraules del profeta. Però, ai las!, el mateix Jesús ha de reconèixer que ningú és profeta al seu poble. De fet, el rebuig dels profetes, dels qui ens parlen en nom de Déu, és una constant al llarg de tot l'Antic Testament, es verifica en Jesús; i serà també una constant en la història de l'Església. Ofereixo la reflexió en diverses direccions: però què s'ha cregut aquest o aquesta de fer catequesi, o de llegir a l'església, o d'ajudar a donar la comunió amb la benedicció dels mossèn, si tots el coneixem! Si coneixem els de casa seva, si son pare o son avi era dels menjacapellans; si els coneixem de tota la vida... És clar que ens cal ser coherents i esforçar-nos per creure allò que fem i viure-ho. Però si ens dediquem a buscar només els qui són dignes de parlar de Jesús com a catequistes, d'ajudar el mossèn en les celebracions, de ser del consell pastoral, d'anar a veure els malalts en nom de la parròquia... ningú n'és suficientment, de digne. Els apòstols, n'eren, de dignes? Pere, era prou digne de ser "la pedra de comunió" dels seus germans? Pau, un perseguidor, present en la mort d'Esteve, ?el primer màrtir? aguantant les capes dels qui l'apedregaven, perquè era massa jove per tirar pedres, podia esdevenir el gran evangelitzador? Negarem la possibilitat de conversió o l'esforç per esdevenir coherents amb el que creiem? La història de cadascú, els pecats de joventut, com diu el salmista, ha de ser l'única valoració per a tota una vida i ha d'impedir qualsevol pas endavant per assumir responsabilitats? Cal que ens fixem en la pedagogia de Jesús i no en la dels fariseus. Cal fixar-se en les possibilitats de cada persona, com ho contemplava Jesús, i no només en la seva història passada o en el dir de la gent. D'altra banda, és molt fàcil criticar l'Església, la parròquia, els qui en formem part: que si donem fum i no llum (...).