El Paisatge de Joan Nogué

JORDI DE SAN EUGENIO VELA Avui concedeixen a Joan Nogué el premi Rei Jaume I. Es tracta d'un guardó que distingeix l'excel·lència en la recerca i en el desenvolupament científic d'àmbits de coneixement vinculats amb la investigació bàsica, l'economia, l'urbanisme, el paisatge i la sostenibilitat, la investigació mèdica, la protecció del medi ambient o les noves tecnologies.

Nogué ha merescut aquesta distinció de part de la Generalitat Valenciana i la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats (FVEA). En concret, ha estat guardonat en la categoria d'urbanisme, paisatge i sostenibilitat.

L'investigador català és actualment catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Girona i director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya. Des de fa temps, Nogué dedica la seva activitat investigadora i docent a l'estudi del paisatge cultural i al pensament geogràfic i territorial. En relació amb aquests temes, ha publicat nombrosos llibres i articles en revistes científiques d'abast internacional.

La seva vinculació als estudis superiors a Girona es remunta a l'antic Col·legi Universitari, antigament adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. La inquietud per conèixer el paisatge i els seus valors l'ha portat a viatjar arreu del món i a compartir experiències i coneixements amb geògrafs tan importants com Yi Fu Tuan, considerat com un dels pares de la geografia humanística.

El reconeixement a Nogué representa un retorn no només a la contribució científica al coneixement del paisatge, sinó també a una militància cultural activa i propera, a una pedagogia del paisatge transmesa d'una forma planera i accessible al conjunt de la societat catalana.
A tall d'exemple, cal dir que Nogué ha estat un dels principals impulsors de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, aprovada pel Parlament de Catalunya. Es tracta d'una llei pionera a l'estat espanyol, la qual pretén la plena incorporació de criteris de sensibilitat paisatgística a la planificació urbana i territorial. Ara, Nogué dedica els seus esforços a explicar l'experiència catalana a la resta d'Espanya i Europa.

Ferm defensor del preceptes tipificats al Conveni Europeu del Paisatge, l'investigador català també fa militància del seu activisme paisatgístic i mediambiental a les pàgines del suplement Cultura's de La Vanguardia, on pràcticament cada dimecres els lectors poden trobar una nova visió evolucionada i particularíssima de paisatge, més enllà del que poden veure els nostres ulls.

Des de sempre, Nogué ha treballat per la legitimació dels estudis del paisatge simbòlic, immaterial. De fet, l'any 1984 va defensar la seva tesi doctoral titulada Geografia humanista i paisatge. Una lectura humanista del paisatge de la Garrotxa a través de la literatura i de cinc grups d'experiència ambiental. Fou una investigació pionera en l'àmbit de la geografia humanística a Espanya. Eren temps ens els que el coneixement científic es vehiculava únicament des de postures positivistes. I aquest és un mèrit afegit que cal atribuir a Nogué, un home avançat al seu temps.

Ara, fa goig veure com un investigador gironí, català i universal recull part dels fruits que al llarg dels anys ha anat sembrant en un silenci imperceptible, intangible i virtuós.
Moltes felicitats, amic Joan!