Els arqueòlegs localitzen estructures a la caserna dels Alemanys i a Torre Gironella

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA
La caserna dels Alemanys i la Torre Gironella constitueixen el vèrtex més elevat i més durament bombardejat del recinte murallat de Girona. Ara que la ciutat s'ha convertit en destí turístic, la necessitat de poder explicar amb certesa com funcionava aquesta part de les seves defenses ha propiciat unes excavacions arqueològiques que de moment ja estan posant al descobert algunes estructures soterrades, tal com es pot comprovar amb una simple inspecció visual a la zona.
Un equip de la Universitat de Girona treballa durament des de finals de gener en aquest espai de "gran importància estratègica" des de l'època fundacional i fins a principis del segle XX. És un dels punts més dèbils de les defenses de la ciutat i un dels pocs espais on encara es conserva un dels trams del parament de la muralla romana baix imperial, on es troben encastats diversos blocs de marbre d'una portalada d'època augusta.
Segons ha explicat el director dels treballs, l'arqueòleg Lluís Palahí, a la zona hi ha restes de la muralla carolíngia, anterior a la construcció del Portal de la Reina Joana (s.XV). "Intentarem resoldre el funcionament d'aquestes muralles anteriors".

Sense documentació escrita
Durant el durs treballs d'evacuació de terres, els arqueòlegs han trobat nombrosíssims fragments de bombes de la guerra del francès, un material tan abundant que es torna a enterrar.
"Aquesta va ser la zona més castigada", diu Palahí, el qual espera il·lusionat trobar elements estructurals suficients per confirmar la topografia d'aquestes antiquíssimes muralles, sobre les quals no es té documentació escrita.
En excavacions realitzades als anys vuitanta a la zona es va poder determinar que és un sector molt important estratègicament, i es van recuperar alguns enterraments d'època tardoantiga, però cap element estructural. En època medieval aquí es va construir un castell que es va mantenir dempeus, amb moltes reformes, fins l'època napoleònica, quan va ser dinamitat pels francesos.