MADRID |EFE/DDG
Eren molt joves, inexperts i tocaven fatal, però mesos després tots tenien disc i havia nascut la Movida madrilenya. La culpa la va tenir la inesperada difusió que va tenir un concert en la madrilenya Escuela de Ingenieros Caminos que va aplegar diversos grups per recordar a un amic mort.
Nacha Pop, Los Secretos, Alaska i els Pegamoides, Mama, Melmelada i Paraíso van ser alguns dels grups que el 9 de febrer de 1980, demà farà 30 anys, van pujar a l'escenari per homenatjar José Enrique Cano, Canito, el bateria del grup Tos (que després es passaria a dir Los Secretos), mort per atropellament un mes abans.
Potser el concert hauria passat desapercebut, però va ser gravat i emès per la segona cadena de Televisió Espanyola gràcies al periodista Diego Manrique, que llavors dirigia l'únic programa musical "seriós" de la televisió, Popgrama i que coneixia els grups perquè emetia les seves maquetes en un programa d'Onda 2.
"El que hauria quedat com un acte purament madrileny es va convertir en un fenomen nacional. Va ser xocant perquè la major part de les actuacions van ser fluixes, no estaven acostumats a tocar, eren molt joves", explica Manrique. Però el periodista, que va rebre "una allau de cartes" en les quals els "posaven a parir" per dedicar un programa complet a "aquests mocosos que no sabien tocar", no se'n penedeix, ja que va ser "la presentació en societat del que s'anomenava la Nova Onada (la New Wave britànica) i després va passar a ser La Movida".
També el músic Álvaro Urquijo, de Los Secretos, que llavors tenia 17 anys, veu en aquell concert com els primers acords de la mítica Movida, encara que inicialment només fossin un grup de nois fets pols per la mort d'un amic, amb la música com a llenguatge comú. "Erem aficionats, no teníem ni mànager, ni prous cançons, ni perfil discogràfic, però se'ns va ocórrer la idea perquè ens deixaven gratis el saló de la Escuela de Caminos, explica.
Com a anècdota, es va produir la casualitat que el director de la Escuela de Caminos era el pare d'Ana Torroja, que després seria vocalista de Mecano, un dels grups espanyols que més discos han venut en la història. Tal dimensió va prendre, sense voler, l'assumpte, que "pocs dies abans del concert s'hi va voler apuntar més gent".
Pocs recursos
Els mitjans per actuar van ser precaris, encara que no va ser res nou per a uns nois acostumats a compartir equips i micròfons. Els instruments, "com més cars, més compartits", recorda Urquijo. Tan precaris, que si no arriba a ser perquè va anar-hi la televisió a gravar, amb els seus focus, "no s'hauria vist".
Aquell concert, amb grups d'estils dispars que mesos després, com recorda Diego Manrique, "no es podien ni veure", va acabar amb tothom a l'escenari cantant Ya viene la plaga. "Era l'única que ens sabíem tots", apunta Álvaro Urquijo. José María Granados, del grup Mama, guarda també bons records d'aquell "concert d'amics" en el qual tots van arramangar-se per muntar l'escenari. Tot i això, la movida havia posat ja la primera pedra del que va ser l'"època daurada" del pop espanyol.
