montagut i oix Espectaculars engorjats i cingleres de Sant Aniol d´Aguja

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA La riera de Sant Aniol ha format cascades. El salt del Brull (29 metres).

Un dels elements geomorfològics més caràcterístics del municipi de l'Escala és l'Arc del Portitxol, una arcada natural molt prima, feta en calcàries del Cretaci inferior. Tot i l'aparença fràgil que té, resisteix impertèrrita l'embat de la mar de la tramuntana i de llevant.

Aquestes aigües ascendeixen a la superfície a través de la falla que limita la serra de Rodes.

La morfologia de la costa és escarpada, amb penya-segats que poden superar els cent metres de caiguda al sector de Begur. Les roques prenen formes capricioses a les quals fàcilment s'atribueixen caracterítiques del món animal, com aquest ocellot de bec esmolat.

Després del Croscat, el de Santa Margarida és el volcà més famós de la Garrotxa. Es tracta d'un edifici polifàsic, format majoritàriament per emissions derivades d'explosions fratomagmàtiques i, en menor grau, estrombolianes. Dins el cràter hi ha l'emita de Santa Margarida.

A l'entorn del poble de Beuda, intercalades entre els nivells de guixos i anhidrites, es localitzen unes margues i margocalcàries fètides, molt finament laminades, atribuïdes al Lutecià inferior, que en alguns llocs han fornit fòssils de peixos i d'insectes ben conservats.


Les capricioses formes de les roques, a voltes autèntiques escultures firmades per la mare naturalesa, i la bellesa dels paisatges, són algunes de les qualitats del patrimoni geològic de les comarques gironines, segons Lluís Pallí i Carles Roqué, autors del llibre El patrimoni geològic de les terres gironines: 300 elements singulars, que no es limita a l'anàlisi estrictament científic dels elements que componen aquesta part del planeta Terra.
Lluís Pallí, catedràtic i professor de Geologia a Girona des de l'any 1970, i Carles Roqué, doctor i professor de Geodinàmica Externa de la UdG, consideren que el patrimoni geològic té un indubtable valor científic, cultural i didàctic, però també s'ha de considerar pel seu interès paisatgístic o recreatiu i per la seva bellesa especial.
Fruit de l'aplicació d'aquest criteri és l'edició de l'esmentat llibre, que no només fa, una per una, la descripció geològica de les vuit comarques gironines, sinó que ho fa a través de 325 fotografies que mostren la bellesa que poden contenir elements que en principi podrien ser considerats anodins com les petjades de dinosaure conservades a Albanyà, les calcàries nummulítiques de la pedra de Girona -present en moltes construccions monumentals del Barri Vell-, o la colada de lava de 200.000 anys d'antiguitat sobre la qual se sosté, en un equilibri sempre precari, el poble de Castellfollit de la Roca.

Crida proteccionista
Editat per la Universitat de Girona, amb el suport de la Diputació de Girona, el llibre es va presentar ahir a la mateixa universitat en un acte que els autors van aprofitar per fer una "crida" perquè s'apliqui "a curt i a mitjà termini" la legislació vigent "amb vista a una protecció eficaç del patrimoni geològic, aprofitant les figures legals existents en les normes internacionals, nacionals, autonòmiques, locals, o crear-ne d'altres complementàires o d'específiques, que incloguin i tractin adequadament els punts i llocs d'interès geològic".
És necessari, segons els autors del llibre, que "els responsables de les diferents administracions públiques i centres de recerca, tècnics, científics, investigadors, ambientalistes, naturalistes, ecologistes, periodistes i educadors en general, es mobilitzin activament en una campanya de sensibilització del conjunt de la població a fi d'aconseguir que el patrimoni geològic, indubtable ventafocs del patrimoni natural, deixi de ser-ho i quedi ubicat en el lloc prominent que li correspon".
"Paradoxalment", prossegueix el doctor Pallí, "alguns espais naturals emblemàtics per la seva geologia singular han estat protegits fonamentalment pels valors botànics i faunístics, ignorant si no menystenint els geològics". "Segurament aquesta incomprensió és deguda a la mateixa actitud dels geòlegs, massa dedicats a la recerca pura", conclou Pallí.