Algunes aus marines, com les baldrigues balears i cendroses, han canviat els seus hàbits d'alimentació; de dilluns a divendres, amb un esforç mínim s'alimenten del que es descarta dels pesquers, una pràctica similar al fast food humà, mentre que els caps de setmana surten a caçar.
La revista Science s'ha fet eco aquesta setmana d'aquest descobriment, fruit de la investigació desenvolupada per científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) de Blanes.
En concret, l'estudi revela que la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) i la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) adapten els seus desplaçaments als dels vaixells pesquers per beneficiar-se del que descarten de la pesca i fer més eficient la seva recerca d'aliment.
Aquestes restes són fàcils d'obtenir per als animals més joves, inexperts o amb algun problema, que d'una altra manera probablement moririen per l'efecte de la competència pels recursos.
L'estudi apunta al fet que aquestes aus marines s'alimenten així entre setmana de manera ràpida, mentre que dediquen més temps al que ingereixen el cap de setmana, un hàbit que també han desenvolupat els éssers humans.
De dilluns a divendres, coincidint amb els dies que els vaixells surten a pescar, les aus es concentren a les zones pesqueres on l'aliment és predictible i es pot aconseguir amb celeritat.
En canvi, les baldrigues segueixen el cap de setmana la seva estratègia natural i poden arribar a viatjar fins a centenars de quilòmetres per buscar algunes de les seves preses naturals, com ara les sardines i els calamars.
La investigació està liderada per Frederic Bartumeus, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, a Girona, i es va iniciar el 1999 a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, centre mixt del CSIC i la Universitat d'Illes Balears, gràcies al grup liderat per l'investigador Daniel Oro.
Aquest equip va analitzar els desplaçaments de les dues espècies de baldrigues entre 1999 i 2005, durant els períodes d'incubació i reproducció.
La baldriga balear constitueix una espècie en perill d'extinció i la ventafocs es troba en situació vulnerable.
Els investigadors del CSIC subratllen que entendre el comportament de les baldrigues és fonamental per intentar frenar el declivi que pateixen les seves poblacions.
Ingerir contaminants
D'una altra banda, crida l'atenció el fet que el consum de ?rebuig de la pesca d'arrossegament suposa que les aus ingereixen organismes que acumulen grans quantitats de contaminants, com ara metalls pesants, que les aus emmagatzemen al seu torn.
Aquesta circumstància fa que, si es coneixen els patrons de moviment de les baldrigues i els llocs on aquestes aus obtenen el seu aliment, aquestes aus puguin servir com a biomarcadors per determinar on i quan els nivells de contaminants en el mar són més grans.
