La comunitat benedictina del monestir de Sant Daniel, a la ciutat de Girona, està començant a preparar el mil·lenari de la fundació. Tanmateix, el primer objectiu és saber les dates en què s'haurà de commemorar. Hi ha, per ara, unes directrius molt bàsiques de les activitats que es duran a terme, que, en resum, voldran deixar un testimoni històric adreçat al públic generalista -edició i publicació d'un llibre- i incrementar la integració del monestir dins la ciutat -exposició de flors de Girona-. Un dels fets més destacats és que la comunitat ha estat en el citat edifici durant els 1.000 anys d'existència, a excepció de moments puntuals, com ara la Guerra del Francès o la Guerra Civil espanyola, en què les religioses vivien en habitatges de la ciutat. Nombrosos gironins mantenen relació habitual amb el monestir -a escassos minuts del centre i enmig de l'antic poble-.

L'arxiu del monestir, que s'està potenciant com a centre de documentació, té dos pergamins que verifiquen la fundació. En el primer cas, datat el 16 de juny de 1015, és una escriptura de venda d'una església dedicada a Sant Salvador i Sant Daniel a la comtessa Ermessenda i el seu espòs Ramon Borrell, que projectaven la fundació d'un monestir femení. En el segon, de gairebé tres anys més tard -15 de març de 1018-, és el testament de béns de la viuda Ermessenda, en què és explícit l'existència d'un monestir, amb una comunitat consolidada, a la Vall. L'edifici sol sortir a les guies, tot i que no és visitable des del punt de vista del turisme perquè és difícil de conjugar amb la vida monàstica. D'entre les característiques arquitectòniques, a subratllar l'església del segle XI i XII i el claustre (XII i XIII). No totes les activitats, les pròpies i d'altres institucions, es desenvoluparan en l'interval de celebració. A tall d'exemple, obres de millora i la minisèrie sobre Ermessenda, que prepara Televisió de Catalunya i la productora Ovideo TV.

Gairebé 1.000 anys més tard, i a redós de la vida monàstica (regla de Sant Benet), la comunitat està satisfeta de l'impuls de la residència per estudiants de la Universitat de Girona. Amb criteris d'arquitectura moderna, conjugant materials com ara la fusta i la pedra natural i amb un resultat auster i funcional, la residència està situada en un edifici annex a l'antic monestir.