El mestre Zhang Yimou va jugar a assemblar-se als germans Coen per traslladar el seu Blood Simple a la Xina imperial i va fer bona així, de passada, la jornada a competició de la Berlinale, que va compartir amb un Ben Stiller convertit en enervant neuròtic urbà, succedani -més que successor- de Woody Allen.

San Qiang Pai an Jing Qi-A Woman, a Gun and a Noodle Shop- s'anunciava com a un remake de l'òpera prima d'Ethan i Joel Coen, de 1984, i, a alguns, els va semblar més una paròdia dels germans o un Quentin Tarantino entre xinesos, només que a un ritme sanguinari infinitament més moderat i apte per a tots els públics.

Amb aquesta aposta va tornar a Berlín Zhang Yimou, Ós d'Or el 1988 amb Sorgo Rojo, cinc anys després de concórrer en aquest mateix festival amb un impecable, bell i èpic Hero. La factura és la mateixa però el to molt diferent, impregnat per la ironia en el tracte sanguinari dels Coen.

Trastoca la seva història en la de l'ancià propietari de la botiga de pasta que contracta un assassí a sou per liquidar la bonica i jove dona a qui porta anys torturant i que ara suposa que li és infidel. "El cinema xinès s'ha alliberat, és molt ric, hi ha més llibertat d'acció que vint anys endarrere. Per això em vaig atrevir a fer un film lleuger, un thriller", va explicar Zhang, que també sembla "alliberat", davant el poder de la generació de cineastes xinesos, de l'obligació d'establir jurisprudència com va fer a Sorgo Rojo.

A Ben Stiller, li va correspondre l'honor i la dificultat, també, de compartir jornada amb Zhang de la mà de Greenberg, de Noah Baumbach, un film que va enervar a bastants pel to de comèdia lleugera, amb un personatge per qui no val l'etiqueta de remake, sinó d'aprenent de neuròtic al més pur estil de Woody Allen.

Stiller, o Greenberg, és en realitat un amargat, immers durant sis setmanes a l'entorn de bonics éssers californians malcriats per un "way of life" que els hi permet tot, menys usar el cervell. Si de tant en tant ho fan causa fins a estranyesa. Al voltant de la piscina -i la bonica casa- que li presta el seu germà coneix a la per descomptat també molt bonica Florence -Greta Gerwig-, una altra part en el paquet de préstecs fraterns.

Stiller es va presentar davant la Berlinale amb la humilitat de qui fins ara no havia concorregut com a aspirant a premi a aquest festival. Va complir amb el seu paper, va desenvolupar el rol de bromista i va respondre sense por de guionista a la pregunta irònica sobre com s'havia preparat per al paper: "Va ser tota una transformació física, perquè jo atenc molt al meu aspecte i aquí surto brut".

Bansky brilla en l'anonimat

L'enigmàtic Banksy, quinta essència de l'art del carrer i activista del grafit, es va convertir ahir en heroi de la Berlinale a través del seu primer film, Exit through the Gift Shop, i va revalidar així el seu talent per brillar en absència.

L'enigmàtic artista però, no va fer acte de presència. En el seu lloc, va ser Thierrey Guetta, que va representar el film a Berlin. Guetta ha estat el privilegiat a qui Bansky va permetre acompanyar durant les seves accions més espectaculars.

En el film, que no pot competir a la secció oficial al haver estat presentat al Sundance, s'hi poden veure des del mer grafit ocurrent i provocador a les altament polititzades pintades estampades en el mur de Cisjordània o l'al·legat a Disneyland sobre la situació dels presos de Guantánamo. La identitat de Bansky continua sent una incògnita, ja que ni Guetta li va poder veure la cara mai.