La compra de la Col·lecció Mallol per part de l'Ajuntament de Girona va començar costant 12 milions de pessetes anuals l'any 1994 (72.121 ?), però el passat 2009 la xifra ja va ser de 18.339.113 pessetes (110.220 ?), per l'aplicació de l'increment de l'IPC.

La compra de la Col·lecció Mallol per un total de 1.200 milions de pessetes (7,2 milions d'euros) a pagar fraccionadament durant cent anys aplicant el corresponent increment anual d'IPC, es va entendre l'any 1994 com una operació d'enginyeria financera que va permetre portar a Girona l'apreciat Museu del Cinema, inicialment predestinat a Figueres.

L'operació, acordada el 18 de gener de 1994 entre el col·leccionista i cineasta Tomàs Mallol i l'aleshores alcalde Joaquim Nadal, establia que el primer cobraria, durant un segle, la no gens menyspreable qualitat 12 milions de pessetes anuals, 72.121 euros d'avui, més l'IPC. A Tomàs Mallol i als seus familiars, els corresponia una liquidació de 6.000 ? mensuals durant 1.200 mesos.

Però amb la corresponent aplicació de l'IPC, la xifra anual per liquidar ha pujat, 15 anys després, fins als 110.220 euros (18.193.565 pessetes) el 2009, segons fonts municipals. L'IPC dels darrers 15 anys suma un 43,1% de revaloració.

"Va ser una operació molt bona, sense ella la col·lecció no s'hauria pogut comprar", ha comentat Joan Boadas, gerent del Museu del Cinema, que amb la perspectiva dels anys transcorreguts i amb el museu en ple servei, convertit en un dels atractius de la ciutat, valora positivament l'operació.

L'anunci de la creació del Museu del Cinema a Girona va generar un intens debat social perquè tothom donava per fet que aquest era l'equipament ideal per a la Sala Edisson de la capital empordanesa, ciutat que es reservava el títol de "capital dels museus", amb el Dalí i el del Joguet.

L'hemeroteca del Diari de Girona ajuda a fer memòria d'un estudi elaborat per l'Associació de Contribuents de Figueres que, aquell ja llunyà 1994, calculava que Girona hauria pagat, transcorreguts els cent anys, la fabulosa xifra d'uns 8.000 milions de pessetes (48.080.968 ?), per culpa de l'IPC. Segons aquest càlcul, el pagament de l'últim any, el 2094, serà de 223 milions de pessetes (més d'1,3 milions d'euros).

Aquesta entitat, que basava els seus càlculs en una mitjana de l'IPC anual del 3%, té un ull clínic considerable, ja que en els 15 anys transcorreguts aquest índex s'ha situat al 2,87% anual de mitjana.

La família Mallol ingressa avui més de 9.000 euros mensuals (quan l'any 1994 eren poc més de 6.000 ?) i continuarà cobrant durant els propers 85 anys, amb les variacions que aquest imponderable índex determini.

Un lucratiu regal a la descendència fet pel patriarca Tomàs Mallol, en convertir en metàl·lic el fruit de la passió de tota una vida consagrada al col·leccionisme, faceta que requereix una especial obstinació a visitar antiquaris i mercats de ferros vells.

Boadas fa notar que la col·lecció també ha pujat de valor en el mateix percentatge que l'IPC i, per tant, el patrimoni gironí s'ha revalorat. Riquesa per als gironins, doncs. És més, el cost anual s'ha reduït respecte al pressupost municipal. Així, si les despeses de compra de la col·lecció representaven un 0,16% del pressupost de 1994, ara representen el 0,10%, atenent el pressupost del 2008.

En ple servei, el Museu del Cinema va rebre un total de 71.365 visitants l'any 2008. El centre no només ofereix un viatge a través de 500 anys d'història de les imatges, sobretot dels antecedents i orígens del cinema, sinó que també acull un programa d'exposicions temporals, projeccions de cicles de cinema, organitza els tallers escolars del servei educatiu, a més de ser seu de congressos i d'altres activitats relacionades amb la investigació i la recerca.