La dura experiència dels intel·lectuals catalans de la resistència al franquisme va deixar escletxes també per a les històries d'amor. Una d'aquestes relacions amoroses és la que van mantenir la poetessa Rosa Leveroni, que dóna nom a un dels premis literaris de Cadaqués, i l'historiador Ferran Soldevila. Aquesta història té tots els ingredients d'una novel·la: la relació entre el professor madur i la jove estudiant, l'adulteri i la separació forçosa per causa de l'exili, elements que queden reflectits en les cartes que aquesta parella va creuar-se durant 36 anys, entre el 1933 i el 1969, com testimonia el llibre Cartes d'amor i d'exili (Viena edicions), a cura d'Abraham Mohino i Enric Pujol.
La relació entre Ferran Soldevila (Barcelona 1894 - 1971) i Rosa Leveroni (Barcelona, 1910 - 1985) va néixer quan ella va entrar per cursar estudis de biblioteconomia a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on Ferran Soldevila impartia classes d'Història de Catalunya. Era l'any acadèmic 1930-31. Ella tenia 20 anys i ell, 36. "Ella se'n va enamorar amb una volubilitat quasi adolescent, seguïda per l'encant de les coses intel·lectuals", expliquen Mohino i Pujol en el pròleg.
La correspondència inclosa en aquest volum està formada per 203 cartes, 155 procedents d'ell i 48 d'ella. Leveroni hauria conservat amb més cura unes missives que rebia com un present valuós, mentre que Soldevila se'n devia desprendre amb més facilitat, perquè el compremetien, ja que era casat amb Yvonne Lepage.
Les cartes registren "els més diversos estats de la passió amorosa: des dels excessos de l'amor adolescent de la deixebla enamorada, dels turmentosos trànsits de l'amor de lluny i de les pors inicials d'aquesta fins a la placidesa de l'amor consumat i acceptat en les seves limitacions per la dona madura".
Mohino i Pujol ja havien establert la relació intel·lectual i amorosa entre Leveroni i Soldevila a Confessions i quaderns íntims (Edicions 3 i 4, 1997).
