«El temps és un gran mestre que t´ensenya que tot pot capgirar-se»

Cantant de «fados». És la veu més reconeixible de la música tradicional portuguesa, però al llarg de la seva carrera ha sortit sovint de les fronteres habituals del "fado"per combinar-lo amb altres sonoritats. Aquesta nit presenta a Girona el seu nou disc, "Momentos", que ha elaborat com un gran compendi dels vint anys que porta dedicant-se a la música per complet

MARTA PALLARÈS| GIRONA Fa honor al seu nom quan parla: Dulce Pontes té una cadència suau, riallera i avellutada, que fa fàcil comprendre perquè s'ha convertit en la veu del fado més enllà de les fronteres geogràfiques i d'estil d'una música aparentment només comprensible des de la tradició. Però la cantant porta dues dècades al servei de la música, i durant aquest temps ha fusionat aquesta melancolia portuguesa amb el flamenc, amb la música clàssica i altres músiques d'arrel. D'aquí, d'allà i d'arreu és com es presenta aquesta nit a l'Auditori de Girona, amb una producció de gran format musical.

Es compleixen vint anys del primer cop que va pujar a un escenari. Què ha canviat en vostè en aquest temps?

Aquesta pregunta es mereixeria ser resposta en tres o quatre pàgines, com a mínim! (riu). En mi han canviat moltes coses, i crec que és bo perquè demostra que he viscut força. A vegades creiem que les coses són com són i han de ser d'una determinada manera, però el temps és un gran mestre i ens demostra que tot pot capgirar-se.

També deu veure el món de la música de manera molt diferent...

El més evident és que la tan parlada crisi porta afectant aquesta indústria molt de temps. De tota manera, jo crec que és un moment d'oportunitats, potser les grans discogràfiques s'estan veient afectades, però alhora estan sorgint un munt de petits segells. A banda, els artistes cada cop viuen més dels directes, però com que per mi el més important sempre han estat els escenaris potser no he viscut tan profundament aquest canvi, sempre he intentat viure així.

El pas dels anys li ha fet canviar gaire la seva visió sobre les cançons més antigues que versiona?

Hi ha una combinació curiosa: és clar que la base és la mateixa, però trobo que, al damunt, hi he posat moltes més capes de vida. No sabria definir-ho millor (riu).

El seu nou treball es diu Momentos, i òbviament no és un títol a l'atzar. Són petites pinzellades que dónen una idea global del que ha estat la seva carrera.

És exactament això: pinzellades. És cert que se m'han quedat coses fora i m'ha sabut una mica de greu, però sempre hi haurà oportunitats per incloure-les, com per exemple temes cantats en altres idiomes com ara el català. No volia que fos un disc ni dens ni exhaustiu, com ho va ser El corazón tiene tres puertas, i no volia fer-lo gaire carregat. Simplement vull que sigui una mostra de diferents informacions musicals, de moments de trobada amb altres sonoritats, músics i realitats.

Precisament hi ha duets amb artistes com Josep Carreras; l'any passat va fer una gira amb Estrella Morente... què li aporta treballar amb personalitats tan apartades del seu propi estil?

Sobretot, noves eines comunicatives, la possibilitat de conèixer altres formes d'expressió. S'aprèn molt quan treballes compartint espai amb altres sensibilitats, i em satisfà molt.

Vostè és una de les cares més visibles del fado. Des de fora sembla que és un estil que cada cop està sorgint més de les seves fronteres, geogràfiques i de tradició. Des de dins ho percep així?

Jo diria que tothom, dins i fora, ho veu d'aquesta manera (riu). Però tot i que sí que hi ha hagut una certa obertura, crec que per degràcia la música portuguesa té problemes. Abans trobava amb freqüència concerts, tant a Portugal com a l'estranger, d'artistes com l'Amelia Muge, però ara em costa molt més. Hi ha produccions complexes i d'alt pressupost, però el fado es pot interpretar perfectament amb un trio de músics, no hauria de ser un problema programar més concerts.

Parlant de produccions complexes... com afronta la gira que la porta avui a Girona?

Ens divertirem molt! Compto amb un grup de músics molt potents, i precisament hi ha el meu germà a la direcció musical. Crec que la gent passarà una bona estona, perquè no m'agrada fer una còpia d'allò que ja he experimentat abans. Els projectes s'han de repetir només un cert nombre de vegades per poder mantenir la frescor, no quedar-se com una màquina de repetició. I efectivament, aquesta és un concert de gran complexitat musical, amb oboès, cornes, guitarres, cellos i violes, però ja vam estar girant l'any passat sense problemes, així que espero que aquest 2010 continuem tenint moltes oportunitats de presentar «Momentos» en directe.