Tres turbines del segle XIX, avui completament rovellades, tornaran a girar impulsades per la força de l'aigua de la sèquia Monar per mostrar als ciutadans com, amb un sistema de corretges i engranatges, es transmetia el moviment fins a les màquines tèxtils de la fàbrica La Marfà i, a més a més, també es podia produir electricitat. En un futur, els visitants podran veure com les enormes rodes dentades recuperen el seu pesat moviment.
El programa municipal gironí de reconversió de l'antic patrimoni industrial a un nou ús cultural i pedagògic té en compte la creació d'un centre d'interpretació de la història del procés d'industrialització a la regió de Girona que girarà entorn d'aquestes tres turbines de La Marfà, fàbrica documentada des de l'any 1842.
La regidora de Cultura, Lluïsa Faxedas, el regidor Ponç Feliu (aquest en representació del Consordi Alba-Ter) i el director del Museu d'Història de Girona, Pere Freixas, van presentar ahir in situ el projecte, que es completarà amb el trasllat d'alguns elements del patrimoni industrial avui exposat a les sales del Barri Vell del Museu d'Història.
El centre d'interpretació del patrimoni industrial s'afegirà a altres serveis que acollirà l'antiga fàbrica, com una biblioteca, espais de centre cívic, bucs de fotografia o una sala polivalent. A la presentació també hi van participar alguns tècnics que antigament havien treballat en el manteniment d'aquestes turbines gegantesques, els quals van assegurar que no hi haurà cap problema perquè, malgrat el rovell i la pàtina de brutícia acumulats, "presenten un bon estat de conservació".
La velocitat de gir -les revolucions- de les turbines es controlava regulant el volum d'aigua subministrada per la sèquia Monar. En un nivell submergit, el corrent d'aigua imprimia velocitat de gir a unes pales de ferro de grans dimensions. Aquest moviment rotatori era transmès amb politges, corretges i engranatges degudament greixats fins als telers de la sala de treball de la fàbrica, i també es podien aprofitar per fer rodar alternadors i produir corrent elèctrica, de manera que des del punt de vista energètic, la fàbrica podia ser autosuficient.
El projecte es posa en marxa amb una aportació inicial de 13.000 euros a mitges entre l'Ajuntament i el Consorci Alba-Ter.
La indústria tèxtil va tenir un pes important a Girona i donava feina a milers de treballadors amb fàbriques com La Marfà, La Gasol, La Coma Cros o La Grover, que aprofitaven la força de les aigües del Ter.
