La figura del cantautor en hores baixes que es dedica a deambular per l´ampla geografia nord-americana ha estat tractada en diverses ocasions pel cinema i ha donat més d´alguna alegria a l´espectador. Corazón rebelde pretén seguir l´estela, en el fons i en la forma, de títols ja mítics com Esta tierra es mi tierra o El aventurero de medianoche.

Si David Carradine es posava en la pell de Woody Guthrie i Clint Eastwood cercava la seva darrera oportunitat d´ésser considerat un músic de renom, ara és el torn de Jeff Bridges a l´hora d´interpretar un cantant de country que veu com el seu temps s´ha esvaït i les noves generacions miren cap a una altra banda. Corazón rebelde ens explica la història de Bad Blake, un cantant que ja està de tornada de tot després d´haver passat per diversos fracassos matrimonials, d´haver recorregut amb les seves actuacions tot el país i d´haver-se empassat tot l´alcohol imaginable. Malgrat tot, Blake encara manté una petita esperança que les coses poden redreçar-se, i decideix emprendre un altre viatge pel seu país acompanyat, en aquest cas, per una periodista anomenada Jane, la qual sembla estar convençuda de descobrir l´home que s´amaga rere el torturat músic.

El director novell Scott Cooper adapta una novel·la de Thomas Cobb per mostrar-nos una història de segones oportunitats que basa la seva fortalesa en dos factors bàsics: l´un, la brutal interpretació de Jeff Bridges, el qual, a aquestes altures, sembla que encara hagi de demostrar als membres de l´Acadèmia que es tracta d´un dels millors actors que ha parit el cinema nord-americà en les darreres dècades i l´altra, òbviament, les cançons que el músic T-Bone Burnett ha creat per a l´ocasió, cançons que formen part indissoluble del cos de la pel·lícula i que també ajuden a elaborar l´encertada crítica de Corazón rebelde al voltant de cap a quins descafeïnats camins està seguint la música en general i el gènere del country en particular.