"Una construcció amb pell". Així defineix l'arquitecte figuerenc Enric Ruiz-Geli el Media-TIC, edifici que ha dissenyat al districte 22@ de Barcelona, amb una façana de membranes inflables que al costat d'altres elements permet un estalvi energètic que es tradueix en una reducció d'un 37% de les emissions de CO2.

El que més sorprèn d'aquesta construcció, promoguda pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona -i que albergarà diverses empreses i entitats relacionades amb la tecnologia de la informació- és la irregularitat de la seva façana orientada al mar, on unes grans bosses triangulars, fetes amb un revestiment plàstic translúcid, actuen com a pantalla solar per regular llum i temperatura.

El Media-TIC és un cub de 24.000 metres quadrats i nou plantes -gairebé a l'ombra de la Torre Agbar de Jean Nouvel- la construcció de la qual, sostinguda per una estructura metàl·lica de color verd fluorescent, ha resultat molt més econòmica que altres edificis adjacents, "uns 1.200 euros el metre quadrat", molt per sota dels preus del mercat i que a més estan reservats ja en un 65%. L'estructura de l'edifici, dissenyat pel despatx Cloud 9 dirigit per Ruiz Geli, mostra un esquelet intern apreciable a distància, una solució constructiva que va obtenir el 2009 el premi European Award for Steelstructures.

Per a Ruiz Geli, l'energia és part del "guió fonamental" del Media-TIC, el seu leitmotiv, ja que l'objectiu és aconseguir edificis autosuficients, fàbriques d'energia que produeixin el que consumeixen. Per això, les quatre façanes són diferents per adaptar-se als seus nivells d'insolació. La més vistosa de totes és la principal, la més exposada al sol, i està formada per uns coixins amb sensòmetres (luxímetres): una lleugera pell plàstica elaborada amb un revestiment translúcid (ETFE) que atorga a l'edifici un aspecte de cub encoixinat de bombolles, que filtra la llum ultraviolada en el 85%.

Els luxímetres activen els dispositius que inflen i desinflen les cambres, segons l'energia solar existent. A la façana sud-oest, amb una incidència solar notable, s'ha utilitzat un sistema que injecta nitrogen en pols a unes bosses d'ETFE longitudinals i disposades al llarg de l'edifici que generen un efecte boira que multiplica el factor solar per quatre. Per l'arquitecte, el Media-TIC "és com una medusa, un ecosistema epidèrmic que filtra el sol". La teulada de l'edifici disposarà d'una coberta fotovoltaica i una altra de caràcter enjardinat. L'aigua de la pluja es recull en una cisterna per aprofitar-la al circuit d'aigües no potables, i en quant a l'aire condicionat, l'edifici està connectat a la xarxa del districte.

Per a Ruiz Geli, el seu edifici és una "pell complexa", coberta de sensors, que l'enllaça en part amb la Pedrera de Gaudí: "el modernisme va ser una plataforma de coneixement per a la societat, i això mateix vol ser el Media-TIC, de transmissió de coneixement a la societat". L'arquitecte no vol que sigui un "edifici únic", és una línia d'acció: "si és l'últim, fracassem, perquè l'impacte essencial en l'arquitectura és en l'habitatge".

El Media-TIC vol ser un espai de noves tecnologies. Tindrà com a inquilins la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a les tres plantes superiors; la seu del centre de transferència d'R+D Barcelona Digital i el Cibernarium, el taller TIC del consistori, que va cedir els terrenys per construir l'edifici.