És només amb el pas del temps quan de les coincidències se'n fa destí: però era evident que la passada gala dels Oscar tenia tots els ingredients per crear mite i encimbellar per primera vegada una dona a l'Olimp de Hollywood: Kathryn Bigelow, cineasta forta que defuig dels tòpics del cinema femení mirant d'igual a igual a la guerra a En tierra hostil, desfeia 82 anys d'hegemonia masculina sobre el tron de l'Acadèmia en el Dia de la Dona Treballadora.
Per primera vegada s'atorgava el premi a Millor Directora i l'anunciava Barbra Streisand, que tot i les fílies i fòbies personals també encarna el paper d'una dona que no ha necessitat mai de cap company masculí que li tregués les castanyes del foc.
Així se seguia la tònica dels darrers lliuraments de premis, com els BAFTA britànics, i Bigelow assumia amb elegància la victòria final damunt del seu exmarit, James Cameron, i del colós Avatar, que s'enduria només tres categories tècniques (Direcció de Fotografia, Direcció Artística i Efectes Especials). El retrat de la cineasta de la guerra de l'Iraq a través dels ulls d'un comando d'artificiers, per contra, guanyava sis de les nou estatuetes a les que optava (les ja esmentades a Pel·lícula i Direcció, i millors Guió Original, Muntatge, Mescla de So i Muntatge de So). Bigelow afirmava, visiblement emocionada, "no tinc paraules per descriure això, és el moment més important de la meva vida"; moment que dedicava "als homes i dones que serveixen a Iraq, Afganistan i arreu del món", amb el desig "que tornin sans i estalvis a casa".
No obstant això, ni tan sols el morbo de veure com acabava la batalla (sense advocats de per mig) entre el rei i la reina del ball va aconseguir animar una de les gales més ensopides que es recorden al Kodak Theatre, dominada per la restricció dels 45 segons per agraïment, i la lògica (i imposada) contenció dels guanyadors. Potser caldria prioritzar el sentiment i la humanitat a l'estrés del minutatge, que segons Juan José Campanella, director de la flamant Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa, li va impedir viure "aquell moment extraordinari" com s'hauria merescut: "Em vaig començar a posar nerviós quan vaig veure com el comptador amb els segons anava baixant", va afirmar el director argentí. Tot i així, el guardó per a El secreto de sus ojos (recollit de mans de Pedro Almodóvar) és "miraculós" en opinió del seu protagonista, Ricardo Darín. I sense treure mèrit a la cada cop més puixant cinematografia argentina, el director de l'Institut de Cinematografia i Arts Audioviuals, Ignasi Guardans, va afirmar que el reconeixement és també "un premi per al cinema espanyol".
Penélope, aquest any no
Qui sí va tenir més de 45 segons per agrair els seus premis van ser els guanyadors dels quatre premis d'interpretació, on no hi va haver sorpreses, després del pronòstic fet als Globus d'Or: els millors actors principal i de repartiment eren Jeff Bridges per Un corazón rebelde, i l'extraordinari Cristoph Waltz per Malditos bastardos; i les millors actrius, Sandra Bullock com a principal, i la favorita Mo'Nique per Precious, film també premiat pel guió adaptat. Penélope Cruz, que prèviament a la gala havia afirmat que pretendre guanyar l'Oscar de nou seria massa presumpció per part seva, marxava a casa amb les mans buides; com malauradament també ho va fer el curt espanyol La dama y la muerte de Javier Recio, superat per Logorama de Nicolas Schmerkin.
Més contents, òbviament, es mostraven els intèrprets premiats: Jeff Bridges, un dels més ovacionats de la nit, agraïa el guardó als seus pares, també actors, per iniciar-lo "en una professió tan genial". Cristoph Waltz, el memorable Hans Landa a les ordres de Tarantino, donava als "maleïts bastards" la seva única estatueta de la nit. I Sandra Bullock també feia història, però d'una manera agredolça: esdevenia la primera actriu en guanyar en un mateix any, amb dues nits de diferència, el premi Razzie (considerat l'antioscar) per Loca obsesión, i l'estatueta daurada pel drama The blind side. Fent gala del mateix sentit de l'humor que la va dur a recollir el Razzie una nit abans, Bullock preguntava: "De debò he guanyat, o simplement he aconseguit agobiar-vos?".
Igualment satisfets es mostraven els directors de la nova petita joia de Pixar/Disney, Up, la segona pel·lícula d'animació de la història en competir en la categoria de millor pel·lícula (després que ho fes, fa gairebé 20 anys, la també disneyiana La bella y la bestia). Com no podia ser d'altra manera, la faula animada de Pete Docter i Bob Peterson s'enduia l'Oscar a Millor Film d'Animació, a més del de Millor Banda Sonora Original.
