En època de crisi la moda es torna més austera i senzilla. Aquesta sobrietat, present en les formes, sol anar acompanyada d'una explosió de color. Així precisament va presentar-se la tradicional desfilada d'estrelles prèvia a la gala dels Oscar, tot i que només pel que fa al color. Pel que fa a novetats i gosadia en els vestits, l'entrada dels protagonistes no va destacar en res. Això sí, no van faltar enlloc volants, ni aplicacions, ni cues, ni plisats ni altres motius sumptuosos. El luxe extrem va ser la consigna de la nit. Però pràcticament cap actriu va destacar durant la gala per portar un model especialment remarcable. Ni Penélope Cruz, ni Kate Winslet, ni Cameron Díaz... La gran majoria d'elles va aparèixer amb un vestit d'allò més elegant, això no ho nego, actuant com a aparador humà d'algun dels dissenyadors més consagrats, però el tall "princesa de conte" va ser la silueta predominant i només algunes es van decidir a rebutjar-lo. No és el cas de l'actriu madrilenya, que va passejar-se fins al Kodak Theatre enfundada en un sobri model de Donna Karan Couture de color granatós. A banda de Penélope Cruz, van destacar els modelets de la protagonista d'Avatar, Zoe Saldana, amb un Givenchy Haute Couture que va ser dels més arriscats de la nit, i el de Charlize Theron, amb un afavoridor disseny de John Galliano per a Dior. L'escot "paraula d'honor" va ser un dels més utilitzats. Dissenys que deixen les espatlles descobertes i que marquen la figura són els que van elegir Maggie Gyllenhaal (de Dries Van Noten) i Carey Mulligan (amb un original vestit de còctel negre més llarg del darrere que del davant, obra de Prada). A més, algunes es van inclinar per l'acabat en forma de cor, com la "vampírica" Kristen Stewart, amb un afavoridor model de tall sirena de Monique Lhuiller. També es va decidir per mostrar les espatlles la britànica Kate Winslet, que va culminar el seu look amb un pentinat que l'acostava a les dives del cinema clàssic a l'estil de Veronica Lake. Pel que fa al color, tot i que el negre i el blanc continuen sent sinònims indiscutibles de l'elegància, en aquesta 82a edició dels Oscar els tons vius van "pintar" el Kodak Theatre de Los Angeles. I, en aquesta paleta de colors, van brillar especialment els tons vermells (Penélope Cruz), taronges, morats (Charlize Theron, Zoe Saldana), roses i blaus (Mo'Nique). Molts dels vestits que van passar per la catifa vermella van presentar un joc de volums que, al final, tot i l'ostentació, resultaven molt afavoridors: els cossos s'ajustaven i s'encorsetaven, deixant que el disseny guanyés volum a les faldilles, que es presentaven amb plecs, drapejats i volants XXL (com Vera Farmiga, de Marchesa). I si es parla de fastuositat, la nota predominant de la gala de diumenge, no poden faltar les lluentors i les pedreries. Així, tal com van fer Carey Mulligan o Cameron Diaz (d'Oscar de la Renta), moltes de les assistents van optar per dirigir les mirades cap a detalls de cristall de Swarovski, aplicacions de pedreria i ornaments de punta que van donar el toc de glamour.

Entre ells, tot i que sempre tenen les opcions més reduïdes (si no volen donar la nota embotint-se en algun model "trencador"), van destacar el "germaníssim" Jake Gyllenhaal (Maggie estava nominada a millor actriu de repartiment per Corazón Rebelde) o el rocker Lenny Kravitz, que, acompanyat de la seva filla Zoe, es va inclinar per un vestit de color gris metal·litzat que diferia del de la resta de convidats masculins. Això sense parlar del dissenyador (i ara director de cinema) Tom Ford, qui, elegant amb un vestit de la seva pròpia firma i amb clavell a la solapa inclòs, va presentar l'Oscar al millor Disseny de Vestuari juntament amb una altra icona de la moda, Sarah Jessica Parker. L'actriu que interpreta la fashionista Carrie Bradshaw va tenir la brillant idea d'escollir un elegant i complicat disseny de Chanel: una túnica de color groc pastel rematada amb un escot-joia. En resum i per acabar, l'estètica de la cerimònia de 2010 dels Oscar ens va traslladar a finals dels anys 80. Tres paraules poden resumir-la:color, correcció i fastuositat. Color, perquè es van deixar de banda el blanc i el negre i es va optar per colors vius i brillants. Correcció, perquè no va faltar elegància (al contrari), però sí una mica d'atreviment. I fastuositat, perquè l'exageració en formes i aplicacions va ser la tònica general. I és que, com deia al començament, al mal temps, bona cara. I, en època de crisi (econòmica o creativa), pompositat al màxim.