La segona oportunitat

CARLES RIBAS Fa aproximadament deu anys, ens arribava a la nostra cartellera una simpàtica i original comèdia anomenada El tren de la vida, en la qual un grup de jueus segrestaven el tren que els havia de portar a l´infern dels camps de concentració i feien mans i mànigues per evitar el tràgic destí a què estaven abocats. Ara, amb El concierto, el director romanès Radu Mihaelianu torna a repetir la jugada, en aquest cas, centrant-se en els anys del comunisme soviètic.


En el fons, els personatges d´El concierto també s´entesten a rebutjar el cruel destí que els ha tocat viure: la majoria d´ells components de la prestigiosa orquestra del Bolshoi, les seves arrels jueves o gitanes els condemnaren a l´ostracisme durant l´època en què governà Brezhnev, una època caracteritzada per un radicalisme total envers la puresa del regim socialista i l´afinitat a les seves màximes. El director de l´orquestra, el brillant Andrei Filipov, es nega a dirigir-la sense els seus fidels amics, fet que comporta el seu acomiadament. Trenta anys més tard, ja amb la caiguda de la Unió Soviètica, Filipov es guanya la vida netejant i fregant el que va ser la seva casa: el Bolshoi. Un bon dia arriba un fax de parís convidant a l´orquestra a realitzar un concert al teatre de Châtelet. Filipov no dubta ni un instant en reunir els seus antics camarades i muntar una orquestra que es farà passar per la oficial, acomplint d´aquesta manera el somni de mostrar al món la seva extraordinària capacitat per oferir concerts.

No cal dir que amb aquest argument, El concierto es converteix en la clàssica comèdia d´equívocs que es narra a un ritme endimoniat. Amb un estil proper al que utilitzà Billy Wilder a Un, dos, tres, el director Radu Mihaelianu torna a demostrar el seu bon ofici com a director de comèdies proporcionant a l´espectador un parell d´hores de somriures i bones sensacions.