DE LECTURA OBLIGATÒRIA

CARLES BASTONS Ahir 13 de març va saltar i colpejar la notícia del traspàs de Miguel Delibes, una de les grans figures de les lletres castellanes de la segona meitat del segle XX, mort als 89 anys d'edat, després d'una llarga malaltia i, després d'una fecunda trajectòria literària, centrada sobretot, en el conreu de la novel·la i del periodisme, ultra d'alguna aproximació també vers l'assaig (Un mundo que agoniza) i a la epistolografia. (Cartas de amor de un sexagenario voluptuoso) o finsi tot a l'oratòria.
Tots recordem títols de gran categoria literària i qualitat narrativa com Los Santos inocentes, portada al cinema o 5 horas con Mario, esdevinguda també obra teatral, molt valuosa per l'ús primerenc de la tècnica del monòleg interior. També cal no oblidar la sèrie escrita en forma de diari, com Diario de un cazadorDiario de un jubilado o altres títols prou interessants com ara El herejeEl disputado voto del señor Cayo.
A banda de títols, és bo recordar que potser fou de Catalunya estant on va començar la seva carrera literària amb motiu de la concessió del Premio Nadal l'any 1947 a La sombra del ciprés es alargada, publicada por Destino, editorial que li va anar traient obres al mercat. Tanmateix cal recordar que a nivell escolar dos o tres títols han difós la seva producció, el seu coneixement com a excel·lent escriptor, magnífic dominador de la llengua castellana i així també han ajudant i molt a ampliar el ventall del lectors. Novel·les com El príncipe destranado, El camino, Las ratas o la ja esmentada 5 horas con Mario han estat i són encara lectura obligatòria o, si més no recomanada en molts centres d'educació secundària de casa nostra.
Com a exemple del respecte i admiració que s'ha tingut de Catalunya vers aquest literat discret, enamorat de la seva terra, allunyat dels cenacles i aparadors enlluernadors, heus ací un encertat comentari de Josep M. Espinàs recollit a l'obra A pie por Castilla.
"Sólo algunos, como el admirable Delibes, aceptan la austeridad de la recta, consiguen que la literatura ande por ella, con pasos seguros, sin innecesarias acrobacias, y vivifican la recta enriqueciéndola con la floración de reconfortantes plantas de olor".
En definitiva, escriptor auster, vianant ferm pel camí de la literatura que l'ha enriquit sense acrobàcies ni piruetes innecessàries, fet que avui, en aquesta primera dècada del segle XXI reconforta i incrementa el valor humà, intel·lectual, acadèmic i literari de Miguel Delibes.