El promotor de Justícia de la Congregació de la Santa Seu per a la Doctrina de la Fe, el maltès Charles Scicluna, afirma que acusar el papa Benet XVI d'ocultació sobre els casos de pederàstia a l'Església és "fals i calumniós".
En una entrevista publicada al diari de la Conferència Episcopal Italiana (CEI), Avvenire, al qual remet el Vaticà mitjançant un comunicat de premsa, Scicluna aborda l'escàndol provocat pel diari alemany Süddeutsche Zeitung. El rotatiu germà informava que en la dècada dels anys 80, quan era arquebisbe de Munic i Freising, Joseph Ratzinger va autoritzar que un sacerdot amb antecedents de pederàstia, que havia estat expulsat per aquest motiu del bisbat de la ciutat alemanya d'Essen, exercís en la capital bavaresa.
"El cardenal Ratzinger va demostrar saviesa i fermesa a l'hora de tractar aquests casos. Més encara, va donar prova de gran valor afrontant alguns casos molt difícils i espinosos", argumenta Scicluna. No obstant això, va reconèixer que en el passat "podria ser" que alguns bisbes "haguessin estat massa indulgents amb aquest tristíssim fenomen". Així mateix, va matisar que aquesta tolerància cap als anomenats "capellans pedòfils" es va produir només "en la praxi" ja que, "en l'àmbit dels principis, la condemna per aquesta tipologia de delictes ha estat sempre ferma i inequívoca".
Quant a les normes de procediment en els casos de delictes tan greus com l'abús sexual a menors, Scicluna va aclarir que "una traducció dolenta en anglès d'aquest text va donar arguments per pensar que la Santa Seu imposava el secret per ocultar els fets".
En aquest sentit, el "promotor de justícia" de la Congregació per a la Doctrina de la Fe va matisar que el secret d'instrucció servia per "protegir la bona fama de totes les persones involucrades": les víctimes i els clergues acusats. Sobre aquests últims, va recordar el dret a la presumpció de la innocència "fins que es demostri el contrari". "A l'Església no li agrada la justícia concebuda com un espectacle", va asseverar.
Casos investigats
El religiós maltès explica que si un sacerdot és acusat d'un "delictum gravius" el bisbe de la seva diòcesi té l'obligació d'investigar i després referir-lo a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, a la qual entre els anys 2003 i 2004 es va rebre una "allau" de casos. "Molts procedien d'Estats Units i es referien al passat. En els últims anys, gràcies a Déu, el fenomen s'ha reduït molt", afirma Scicluna.
"En els últims nou anys (2001-2010) hem analitzat les acusacions relatives a uns 3.000 casos de sacerdots diocesans i religiosos sobre delictes comesos en els últims 50 anys", afegeix. Segons el religiós maltès, el 60% d'aquests casos són "actes de efebofilia", o sigui, deguts a l'atracció sexual per adolescents del mateix sexe, l'altre 30% de relacions sexuals i el 10%, actes d'autèntica pederàstia, això és, determinats per atracció sexual cap a nens".
"Els casos de sacerdots acusats de pederàstia són, llavors, uns 300 en nou anys. Són sempre massa, és indubtable, però cal reconèixer que el fenomen no està tan estès com es pretén", afirma el promotor de Justícia vaticà. D'entre aquests 3.000 casos d'acusació, el 20% van donar lloc al desenvolupament d'un procés penal o administratiu, mentre que en el 60% no va haver-hi procés, sobretot, "a causa de l'edat avançada dels acusats", diu Scicluna, encara que es van aplicar les normes disciplinàries oportunes.
