FRANCESC PARDO I ARTIGAS
"Jo sóc la vida", "jo he vingut perquè tingueu vida i vida abundosa", proclamava Jesús! I en l'evangeli d'aquest diumenge se li demana que aprovi una sentència de mort, d'acord amb la llei jueva, envers una dona sorpresa en adulteri. Podem imaginar l'escena: el majestuós temple de Jerusalem com a escenari, Jesús ense?nyant, una dona posada al mig d'una rotllana de personatges il·lustres, humiliada, a punt d'apedregar-la fins a morir, i demanant-li l'aprovació. Si diu que sí, es contradiu i contradiu la seva Bona Notícia de l'amor i la misericòrdia de Déu. Si diu que no, se situa contra preceptes de la llei jueva, que els acusadors i poble creuen inspirada per Déu; per tant, se situa en contra de Déu, a qui anomena Pare. Jesús, coneixedor del cor humà, i conscient de la trampa que li volen parar, aparentment s'entreté dibuixant a terra amb el dit. Els acusadors tenen pressa i insisteixen. Jesús no té cap pressa per condemnar ningú, ans al contrari, té molta paciència per salvar. Aleshores és quan Jesús alça el cap i els diu: "Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que tiri la primera pedra".
Ara sí que han quedat "tocats i enfonsats", i per això es retiren l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Per què? Primer, perquè els seus llibres sagrats (l'Antic Testament) en diversos moments i de maneres diferents, afirmen que el just peca moltes vegades cada dia; i segon, perquè tots, coneixent-se mútuament, no es podien presentar com a bons del tot, o justos, o sense pecat. I a la dona, Jesús li diu: "Tampoc jo no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més". Reconeix que ha pecat, però no la condemna, sinó que li ofereix l'oportunitat d'una nova manera de viure. Els acusadors són acusats, se'ls recorda la seva condició de pecadors. I a l'acusada se li concedeix el perdó, la ?rehabilitació i la possibilitat d'un futur nou. La manera de fer de Jesús mostra el veritable ?rostre de Déu, el Pare del fill pròdig, el Pare de la misericòrdia. Fa anys, un rector d'una parròquia rebia un grup de catequistes, considerades de "Champions", per demanar-li que no deixés fer catequesi a una noia que, sense ?previ avís, l'havia deixat el seu marit (...).