El Govern preveu la creació de 42 nous espais culturals a les comarques de Girona

FORNELLS DE LA SELVA | MARTA PALLARÈS En els propers 10 anys, per cobrir la dieta cultural dels gironins i gironines, s'haurien de crear a les nostres comarques 14 espais ?escenicomusicals, 16 biblioteques, 5 espais d'art i 7 centres culturals. O com a mínim, així ho ha previst el Pla d'Equipaments Culturals 2010 - 2020 de la Generalitat, aprovat dimarts passat i presentat a La Sitja de Fornells.
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, tancava d'aquesta manera una roda de presentacions celebrada al llarg de la setmana arreu del territori, per delimitar quins són els equipaments culturals dels quals s'hauria de dotar els municipis per garantir un accés a la cultura "universal".
A Catalunya actualment hi ha 3.500 equipaments culturals de tota mena (biblioteques, arxius, espais d'art, centres culturals o museus), i es preveu que se n'haurien de construir 395 de nous per tenir totes les necessitats en aquest àmbit cobertes correctament; a la demarcació de Girona, la previsió inclou la creació de 42 equipaments més al marge dels ja existents, que bàsicament serien espais escenicomusicals i biblioteques.
Algunes de les poblacions on es preveu més actuacions o de major envergadura són Olot (amb la creació d'un espai d'art complet, o una biblioteca central comarcal); Lloret (amb una biblioteca local i un espai escenicomusical de 500 places); Bescanó, Celrà i la Jonquera (amb un "CAP" cultural i una biblioteca filial cadascun); o Vilafant i Vilobí d'Onyar (que podrien ubicar espais escenicomusicals per a 300 persones i una biblioteca filial).
Pel que fa a la inversió global que caldria fer, i respectant el principi d'autonomia dels municipis, seria de 1.200 milions d'euros cofinançats al 50 % entre Generalitat i ajuntaments. En el cas de les comarques de Girona, s'ha previst un pressupost de 87,7 milions, també repartits paritàriament. Segons Tresserras, aquest pla suposa un "projecte de construcció nacional", i per aquest motiu el govern es compromet a donar suport al seu desplegament amb l'aportació del 50 per cent del capital necessari. Val a dir, però, que s'ha previst plans específics per a municipis de menys de 3.000 habitants (un factor especialment important a la demarcació de Girona tenint-ne en compte la demografia). Segons el conseller, en municipis "extremadament petits i amb pocs recursos, es valorarà el caràcter d'urgència que puguin tenir certes inversions", i la Generalitat podria aportar-hi més del 50 %. Aquesta opció també s'aplicaria en el cas de projectes mancomunats, on diversos pobles aglutinessin esforços per crear equipaments dels quals es poguessin beneficiar conjuntament tots els impulsors.
Al marge dels 42 equipaments que pertocarien a Girona, cal tenir en compte que no s'ha adjudicat territorialment cap dels 18 museus que caldria crear. S'ha fet una reserva d'equipaments que s'ubicarien segons el principi d'oportunitat (bé per l'existència prèvia d'una col·lecció interessant, o perquè fos la mateixa realitat del municipi la que condicionés la creació de l'espai en aquesta, i no en una altra, localitat).
Es preveu fer enguany les primeres accions de suport als municipis per al desplegament del pla, amb tres convocatòries de subvencions: per a l'elaboració dels plans locals; per a la redacció de projectes executius d'equipaments culturals; i per a l'adquisició d'equipament audiovisual per a la projecció de continguts digitals.
A la presentació d'ahir, el conseller va tornar a fer incís en la importància de la cultura com a eix bàsic de les noves polítiques socials, "que en l'era de la informació han d'anar molt més enllà de l'accés a la sanitat i l'educació", per garantir la igualtat d'oportunitats.