El director de cinema José María Nunes (Faro, Portugal, 1930), mestre destacat de l'Escola de cinema de Barcelona, va morir ahir a la capital catalana, segons va informar l'Acadèmia del cinema català.

Nunes estava ingressat des de diumenge passat a l'hospital del Vall d'Hebron de Barcelona i va morir pocs dies després de l'estrena de la seva última pel·lícula, Res publica, al Cinema Alexandra de Barcelona i al Petit Cinema Estudi de Madrid.

A les 15.00 hores d'avui s'obrirà la capella ardent al tanatori de Collserola i a les 17.00 hores es farà l'acte de comiat del cineasta.

Un dels artífexs de l'anomenada Escola de Barcelona, Nunes va estrenar a principi d'aquest mes la seva última pel·lícula, Res publica, en què un home explica el seu suïcidi, llargament meditat, com a manifestació de protesta per l'època que li ha tocat viure.

En ella, Nunes repassava al llarg de 98 minuts el pensament d'un home que intenta fer una apologia de la llibertat que no ha aconseguit durant la seva vida, amb tocs irònics i un subtil sentit de l'humor.

Portuguès de naixement, Nunes residia des de fa molts anys a Barcelona, on va desenvolupar tota la seva trajectòria cinematogràfica, en què destaquen films com A la soledat (2008); Amigogima (2001, produïda pel gironí Lluís Valentí), Gritos a ritmo fuerte (1984), En secreto, amor (1982), Autopista A-2-7 (1977), Iconockaut (1975), Metamorfosis (1971), Sexperiencias (1969), Biotaxia (1968), Noche de vino tinto (1966), Superespectáculos del mundo (1963), La alternativa (1962), No dispares contra mí (1961) i Mañana (1957).

La mítica Noche de vino tinto s'ha refet en ocasió del projecte Rambleros, iniciativa cultural que reivindica la llibertat i el canvi social característics de la Rambla des de la dècada dels seixanta fins a mitjans dels vuitanta. L'any passat, la Cinematheque francesa va rendir un homenatge a Nunes, a qui considerava un dels precursors de la nouvelle vague.