Na Blanca de Girona és un personatge històric, una dona que va ser forçada a convertir-se al cristianisme en l'opressor ambient d'inquisició catòlica de la Catalunya del segle XIV, però va aconseguir mantenir la fe jueva en secret, arriscant la vida ja que si la descobrien podia perdre totes les seves pertinences i fins i tot morir cremada en la foguera.
L'apassionant biografia d'aquella dona d'una família destacada del call de Girona veu ara la llum a l'opuscle Na Blanca, jueva de Girona (s.XIV), de Sílvia Planas, directora del Museu d'Història dels Jueus de Girona.
El llibret es presentarà dimecres vinent a les 19:30 hores al Museu d'Historia dels Jueus, en un acte que comptarà amb la participació de Lluïsa Faxedas, regidora de Cultura, i Lluís Lucero, vicepresident de l'Associació Amics de la Unesco de Girona, a més de Gemma Garcia, editora de Vitel·la.
Segons Sílvia Planas, Na Blanca era filla de Jacop Ben David Bonjorn, astrònom del rei Pere el Cerimoniós, i va nèixer a Girona pels volts de l'any 1370. Arran dels avalots de 1391, quan els cristians van atacar els habitants del call jueu, Na Blanca va ser forçada a convertir-se al cristianime.
Era una persona econòmicament ben situada i es va casar amb un membre dels Falcó, una altra família jueva també benestant. Planas explica com Na Blanca es va convertir al cristianisme batejant-se però va mantenir la fe jueva en secret, tot i tenir constament la inquisició al darrera i saber que, si la descobrien, ho podia pagar amb la vida.
De fet, se sap que Na Blanca va estar vivint a Portugal, on professava la fe jueva, però va ser descoberta i els seus béns van quedar confiscats. Aquesta història de persecució per motius religiosos és la que explica Sílvia Planas, que s'ha capbussat entre protocols notarials, actes de casaments o d'herències als arxius, especialment l'Arxiu Municipal de Girona i també a l'arxiu de protocols de l'Arxiu de Sant Josep i al de la Corona d'Aragó.
La directora del Museu d'Història dels Jueus i de l'Institut d'Estudis Nahmànides del Patronat del Call de Girona afirma que els arxius gironins són "molt rics" i estan molt ben ordenats per la feina ben feta dels arxivers.
La vida de Na Blanca ja l'havia començat a traçar al llibre Filles de Sara, publicat l'any 2001 (CCG Edicions).
