cada any, dues mil famílies de les comarques de Girona estan pendents dels resultats dels seus fills a les proves d'accés al sistema universitari. També cada any, molts de professionals cerquen una formació addicional dins de la variada oferta de màsters i cursos de postgrau. I de forma permanent les empreses busquen innovar amb els investigadors de les universitats. Per això és rellevant conèixer si els esforços públics per fomentar l'educació superior i la recerca (la R+D+I: recerca, desenvolupament i innovació) són gaire ben utilitzats per part de les universitats; els rànquings (classificacions de la lliga única universitària) són una de les principals eines disponibles per determinar la qualitat de l'educació superior i la recerca a cada institució.
Precisament el Diari de Girona publicava dimarts passat que un grup de la Universitat de Granada ha elaborat una nova edició del seu rànquing de recerca d'universitats públiques espanyoles, on la Universitat de Girona hi assoleix una molt bona posició (tercera en obtenció de projectes de recerca, vuitena en quantitat de publicacions científiques, i onzena general, sempre entre les 48 universitats públiques espanyoles). A més, respecte de l'edició anterior la UdG hi ha pujat dos llocs.
La bona posició investigadora de la UdG en aquest rànquing és coherent amb d'altres classificacions investigadores universitàries. Fa pocs mesos, un altre rànquing, del grup Scimago, reportava que la UdG ocupa el tercer lloc en qualitat de les publicacions científiques, mentre que en un informe de la Fundación Ciencia y Desarrollo (CyD) de 2008 s'hi recollia que la UdG és una de les universitats que més ha millorat en la qualitat investigadora del seu professorat.
Parlar d'investigació és molt encertat, perquè és un dels motors de la societat actual. Ara bé, la Universitat té una altra funció clau, que és la docència. Doncs en aquest àmbit la UdG també destaca en varis aspectes: segons la revista Popular Science (2008), la UdG és la cinquena d'Espanya i primera de Catalunya en llocs de laboratori per cada 100 estudiants, mentre que al rànquing del diari El Mundo de 2009 els estudis de Turisme de la UdG són qualificats com els segons millors d'Espanya. I a l'informe CyD ja citat, la UdG és la quarta universitat espanyola amb millor rendiment acadèmic dels seus estudiants. O en un recent rànquing encarregat pel Govern de la Comunitat de Madrid, la UdG figura en el lloc 13 en qualitat docent global. Finalment, cal recordar que la Biblioteca de la UdG ha estat valorada en llocs d'honor als processos d'avaluació en què ha participat.
En el marc internacional més proper, el regional europeu, la comparació és disponible només a nivell investigador. En el rànquing de Scimago de la tardor de 2009 referent a la qualitat de la recerca, la UdG no tan sols ocupa el tercer lloc a Espanya que ja s'ha esmentat, sinó que està lleugerament pel cim de les universitats de Montpeller i de Marsella, i força més amunt que les de Toulouse i Lyon (a França cal recordar que les elits acadèmiques són més aviat a les anomenades Grans Escoles, situades molt més amunt en els rànquings). Per una altra part, fora del sistema universitari, la UdG té la mateixa qualitat investigadora que el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), que cal recordar que es dedica exclusivament a la R+D+I.
Tot plegat no significa que calgui estar cofois. Al contrari, la UdG es troba sempre en la banda alta d'universitats espanyoles de bracet de les altres universitats catalanes, que solen encapçalar els rànquings. El que resulta de tot plegat és que dins del marc espanyol el sistema universitari català té bona salut i és clarament, en conjunt, el de més qualitat.
En el darrer número de la revista americana Educause Review, s'hi plantejaven alguns nous reptes de l'educació superior a nivell mundial. En particular se n'hi senyalaven dos: com fer que la recerca universitària beneficiï l'entorn econòmic més proper, i com afrontar els canvis que comporten les tecnologies de la informació. Per continuar a dalt dels rànquings dintre d'uns anys, caldrà saber atacar aquests i altres reptes de futur.
La Universitat de Girona, que és un bon exemple d'una ciutat-campus vertebrada amb el territori proper, amb el seu Parc Científic i Tecnològic i nucli de diferents institucions de recerca, ha de continuar apostant per la bona recerca i bona docència, perquè el seu futur com a motor clau de la nostra societat més propera hi està en joc.
Més informació sobre rànquings universitaris a http://rankings.edunomia.net
