Humans i neandertals

EFE Un equip internacional d'investigadors, amb participació espanyola, ha desxifrat el primer esborrany del genoma del neandertal, que revela que el "homo sapiens" euroasiàtic comparteix entre el 1 i el 4 per cent del seu ADN amb els neandertals, amb els que, segons els experts , es va poder creuar després de sortir d'Àfrica.

Aquestes són algunes de les principals conclusions d'un estudi publicat a la revista Science, que, a més de plantejar aquesta nova hipòtesi evolutiva, identifica un catàleg de 83 gens exclusius i definitoris de l'espècie "homo sapiens".

L'esborrany genòmic es va produir a partir de tres mostres del jaciment croat de Vindija, de tres individus femenins diferents, ha dit a Efe Carles Lalueza-Fox, un dels científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) implicats en aquest treball liderat per Svante Pääbo, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya).

Aquestes mostres es van complementar amb la seqüenciació parcial de tres neandertals de Mezmaiskaya (Rússia), de Feldhofer (Alemanya) i de la cova del Sidrón (Astúries).

Per situar el genoma neandertal en el context evolutiu, segons Lalueza-Fox, es va seqüenciar cinc genomes humans complets: un de sud-africà del grup Sant, el d'un africà del grup ioruba, el d'un xinès Han, el d'un francès i l' d'un nadiu de Papua-Nova Guinea.

En el projecte s'han arribat a seqüenciar un total de 5.525.000 de nucleòtids (molècules).

Entre les conclusions "més cridaneres", Lalueza-Fox ha destacat que "hi ha fragments sencers de cromosomes que tenim els humans moderns no africans que són idèntics en els neandertals".

Això apuntaria al fet que "hi va haver un moment de contacte" o "flux gènic" entre les dues espècies fa uns 80.000 i 50.000 anys al Pròxim Orient, després que l'humà modern abandonés Àfrica.

Per Lalueza-Fox, això suposa un canvi de "paradigma", ja que no s'ajusta a cap dels dos models extrems tradicionalment plantejats: "fora d'Àfrica" i "hipòtesi multirregionals".