BERLÍN | EFE/DDG
Les sospites de pederàstia sobre el bisbe alemany Walter Mixa han sacsejat la Baviera natal del papa Joseph Ratzinger, qui va acceptar ahir la renúncia del prelat d'Augsburg, representant de l'ala més conservadora de l'Església i qui anteriorment havia admès maltractaments a menors en un orfanat bavarès. La resposta del Vaticà ahir a la carta enviada per Mixa el 21 d'abril posant els seus càrrecs a disposició del Papa després d'admetre els maltractaments, van activar allò que la Conferència Episcopal i la diòcesi d'Augsburg van qualificar ahir de "nou començament".
"El què ha succeït en els últims temps a Augsburg i en el conjunt de l'Església catòlica alemanya és molt greu, com ho és la pèrdua de credibilitat derivada d'això", va afirmar el president de la Conferència Episcopal Alemanya, Robert Zollitsch, després de conèixer la decisió del Vaticà. L'objectiu ara és accelerar la "renovació" interna d'aquesta diòcesi d'Augsburg, que fa amb prou feines uns dies va tramitar la denúncia davant de la fiscalia d'Ingolstadt contra Mixa per sospita d'abusos sexuals a un noi, en els seus temps de bisbe a la diòcesi bavaresa d'Eichstdtt, càrrec que va exercir entre 1996 i 2005. El cas va transcendir divendres per un diari local, però era conegut per les autoritats eclesiàstiques, segons mitjans alemanys, i va precipitar dies enrere la visita a Roma de Zollitsch juntament amb el bisbe de Munic, Reinhard Marx, per abordar la qüestió amb el Papa.
Mixa, qui després de setmanes negant les acusacions de maltractaments va acabar admetent-los i enviant la seva renúncia al Papa, va negar ara, a través del seu advocat, tota implicació en un cas de pederàstia.
En el cas que aixequi la fiscalia una acusació formal, Mixa, representant de l'ala més conservador i fins i tot recalcitrant de l'Església catòlica, es convertiria en el primer bisbe alemany confrontat amb la justícia del seu país per pressumpta pederàstia.
L'enrenou al voltant de Mixa es va desencadenar amb les primeres acusacions d'haver propinat pallisses brutals a menors en un hospici de Schrobenhausen, d'on va ser mossèn entre 1975 i 1996. A aquestes informacions les van seguir altres, relatives a malversació de fons d'una fundació local i, finalment, l'obertura de sumari per abusos sexuals a un noi, a Eichstdtt. El denunciant no és la mateixa víctima, sinó algú del seu entorn. El setmanari Der Spiegel informava que en aquells temps a Eichstdtt, el bisbe solia convidar seminaristes a les seves estances privades, als quals proposava compartir una sessió de sauna.
En aquella època es va guanyar el sobrenom de Monsi -per "Monsignore"- i en cercles eclesiàstics se li atribuïen tendències homosexuals, segueix afirmant aquesta publicació, que confronta aquestes informacions amb conegudes crítiques de Mixa a les desfilades del Dia de l'Orgull Gai.
El fins ara bisbe d'Augsburg i bisbe militar de l'Exèrcit Federal s'havia permès també, a l'inici de l'escàndol per pederàstia en institucions catòliques, atribuir els abusos a la revolució sexual dels anys 70 i 80. Més controvertides encara van ser unes declaracions en què feia un paral·lelisme entre l'avortament i l'Holocaust, cosa que va provocar una protesta del Consell Central dels Jueus d'Alemanya.