La regió dels Grans Llacs és una terra rica en minerals i recursos energètics i agrícoles, tot i això la majoria de la seva població viu des de fa dècades sumida en la misèria i la violència. Encara que els primers conflictes de la regió s'inicien el 1959, la gran espiral de violència s'accelera en la dècada dels noranta. Al costat dels conflictes ètnics, derivats en part del traçat de fronteres artificials provocat per la descolonització, la causa de la prolongació del conflicte obeeix a raons econòmiques.

La regió dels Grans Llacs és una de les protagonistes de l'exposició Refugiats. Vides en trànsit que la Fundació La Caixa mostra a la Casa Saladrigas de Blanes fins al dia 30 de maig. Amb aquesta exposició, l'Obra Social de l'entitat financera pretén contribuir a un millor coneixement de la realitat en què viuen milers de refugiats del món i incidir especialment, en la dels refugiats de Kiziba i Gihembe a Rwanda, on es dóna suport a un programa de formació i capacitació per a joves.

La mostra presenta el reportatge fotogràfic de Sergi Càmara, on es mostren fragments de vides, instants quotidians, com anar a la recerca de queviures i aigua, els jocs o l'assistència a classes. Al món hi ha prop de 40 milions de persones desarrelades com a conseqüència de conflictes armats i de violacions dels drets humans.

La regió dels Grans Llacs d'Àfrica es troba des de fa dècades en una situació de conflicte greu. Això ha causat grans matances i moviments massius de població. La població tutsi congolesa que vivia en les regions frontereres entre Congo i Rwanda va ser víctima de massacres i més de 50.000 persones van haver de fugir de la regió i anar a Rwanda. Els camps de refugiats de Kiziba i Gihembe es van crear el 1996 i 1997, respectivament, sota l'empara de l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats).