La nova dramatúrgia gironina es reivindica

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA Ha calgut la suma d'esforços de la Casa de Cultura de Girona, el Centre de Formació Teatral E Galliner i la Sala La Planeta per fer realitat "Diàlegs a quatre bandes", un cicle que dóna a sis dramaturgs gironins l'oportunitat de portar a escena els seus textos i reivindicar-ne la qualitat. "La meva impressió és que el nivell de qualitat i la creativitat no té res a envejar al d'altres ciutats d'Europa amb una tradició teatral", va assegurar ahir, en roda de premsa, Pere Solés, president de la Plataforma de Dramatúrgia de les Comarques Gironines, constituïda fa un any.
Amb un pressupost reduït -uns 12.000 euros- s'ha aconseguit programar l'estrena de sis obres breus, d'entre vint i trenta minuts de durada, escrites per sis dramaturgs gironins o estretament vinculats a les comarques gironines, cadascun dels quals té a la seva disposició un director i dos actors perquè els escrits fruit de la seva imaginació prenguin cos i es materialitzin sobre l'escenari. "Els autors han de poder portar a escena els propis textos, si no, el teatre no pot avançar", advertia Pere Solés, i reivindicava "més suport institucional" en aquest sentit.
Ferran Joanmiquel, Miquel Verdaguer, Josep Pujol, Llàtzer Garcia, J.B. Beni i Jordi Sala veuran aquest cap de setmana el miracle fet realitat a la Sala La Planeta amb l'estrena de les seves sis respectives obres en aquests "Diàlegs a quatre bandes", els quals segueixen una iniciativa que va tenir força ressó fa una quinzena d'anys, els "Monòlegs a tres bandes".
La iniciativa està donant de moment bon resultat i la venda d'entrades ha estat tan elevada que s'han hagut de duplicar les funcions. Les representacions es faran en dos blocs de tres + tres obres. Les funcions comencen avui a les 10 de la nit i continuaran demà, diumenge i el proper divendres dia 4 de juny.
Entre les temàtiques i preocupacions dels talentosos gironins que es dediquen a escriure per al teatre hi ha el parc decadent enmig d'una ciutat on Ferran Joanmiquel situa un home que dóna engrunes de pa a uns coloms inexistets mentre una dona camina descalça i desorientada, en una obra d'inspiració budista que ens parla de la tranformació i el despertar.
També hi ha una reivindicació de la dignitat humana, de Miquel Verdaguer, o les anècdotes d'una gent que viuen en una masia i un modern aeroport se'ls ha instal·lat al costat, obra de Josep Pujol, significativament fill de Vilobí d'Onyar.
Les sempre complicades relacions familiars, a càrrec de Llatzer Garcia, o les oportunitats perdudes d'una noia nascuda a poble que coneix un noi de ciutat que no ha sortit mai de la ciutat, a càrrec de J.B. Beni, completen el ventall temàtic d'aquests sis narradors, sense oblidar Jordi Sala, durant molts anys crític teatral de Diari de Girona. Professor de la UdG, Sala ha escrit sobre una dona de mitjana edat i una altra de més jove que es queden tancades en un ascensor i, durant l'espera, descobreixen que tenen coses en comú, però també sorgeixen alguns dubtes.