canvis de consciència

ÀNGEL CALDAS I BOSCH Els aires són de tempesta. Per a molts ja s'ha desencadenat: "A casa som 4 persones i cap treballa", em deia un veí de carrer. "Càritas fa el que pot". I tantes empreses que no han pogut resistir el terratrèmol financer. I, arreu, és el temps de les paraules vehements, de les decisions airades, que tenen el risc d'ofegar la justícia amb la injustícia, temps de maniqueisme, on només hi hauria bons i dolents. I els dolents són els altres. Mai com ara ha fet falta l'exercici de la serenor, de l'equilibri, de la prudència política i de l'audàcia sensata, de la professionalitat, i sobre tot, del sentit comú. Sobren ideologies i anem escassos d'una bona filosofia i d'un bon dret. El cervell i la consciència de la gent s'estan ideologitzant. Fa anys, quan es va legalitzar el divorci, moltes consciències de pares van sofrir amargament. Ara, sembla natural. La praxis s'imposa com una teoria i la gent més jove acaba pensant que la llei civil -avortament, homosexualitat, teoria del gènere- són opcions vàlides com si fossin de dret natural. Han confós el judici de l'Estat, la llei civil, amb el judici de la consciència. L'Estat s'ha erigit, per la via dels fets, en mestre de moral. Les conviccions del poble van quedant substituïdes pels articles de les lleis. Evidentment, l'Estat no és la font del dret, ni tampoc de la moral. És cert que no se li pot demanar que tuteli tots els béns morals públics. No hi arriba. Però la imposició de criteris, per via de la praxis, és un atemptat contra la consciència dels seus súbdits, als quals s'imposen unes conviccions en la zona més digna i més intocable de la seva personalitat. Un gran problema actual és el risc d'una despersonalització, d'una manca de certeses morals que deixen la gent sense valors.