DIGUE´M EN QUIN DÉU...

FRANCESC PARDO I ARTIGAS Des de la vida... Contemplem i creiem en Déu, tal com se'ns ha donat a conèixer. En el nostre temps manifestem dificultats per fer experiència de Déu i parlar-ne. Fa un cert pudor, vergonya, respecte humà, parlar amb naturalitat de Déu, perquè aparentment no hi ha lloc per a ell en la vida personal i social. Tots, els creients i els qui manifesten no creure en res o passar-ne, tenim el perill de fer-nos els déus a la nostra mida, a la nostra mesura. No es creu en Déu, però coses, ideologies i persones fàcilment es converteixen en Déu. Per això he subtitulat "Digue'm en quin Déu creus i t'endevinaré com ets". A algú l'afirmació li pot semblar exagerada, però si hi pensem, veurem com afina. Els mateixos cristians sovint parlem de Déu o pensem en Déu, però no el Déu Pare, Fill i Esperit Sant. Expressions com: "Alguna cosa hi ha d'haver", "Déu m'ha fet una mala jugada", "Sí, és clar, això de Déu ja sé de què va", "Per què Déu permet aquestes desgràcies?"... O el fet de creure que ja ho sabem tot de Déu, ens en fa parlar sense solta ni volta. No estem pas vacunats de fer-nos imatges falses de Déu, que tots tenim tendència a fabricar-nos, segons les conveniències. O com que sovint no sabem què dir de Déu per manca d'experiència, o ens sembla que parlar-ne no s'adiu amb el fet de ser "moderns", presentem només aquells valors evangèlics més comprensibles... però no sabem què fer de Déu. Qui fonamenta aquests valors? I, per què aquests i no uns altres? Als qui es tenen per savis, la raó els pot fer una mala jugada. Poden pensar que el que no entenen, no dominen o no demostren no és important per a la vida. Quan tot allò que és molt important i que "és motor per viure" difícilment es pot analitzar en els diversos laboratoris: l'amor donat i rebut, la pau profunda del cor, l'alegria... les manifestacions o expressions sí que es poden palpar. Alhora, grans i joves, ens podem preguntar: per què creure en Déu? Creure en Déu, canvia la nostra vida? La pregunta és: Déu, per què? I potser la resposta fàcil, immediata, és: "Jo no el necessito, no és important". I alhora la pregunta per Déu és una qüestió oberta. Si estem atents a la vida, a les manifestacions religioses de moltes persones (...).