«La Universitat Lliure de Girona 1870-1874»

DDG Carles Cortada i Hortalà ha defensat recentment la tesi doctoral «La Universitat Lliure de Girona 1870-1874» a la Facultat d´Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. Aquesta investigació, dirigida per Salomó Marqués, catedràtic de Teoria i Història de l´Educació de la UdG, estudia i presenta de manera completa la segona etapa de la vida universitària gironina, una etapa curta però intensa (la primera etapa es va acabar el 1714 i la tercera es va iniciar el 1969). Segons Marqués, aquesta tesi "és una excel·lent aportació a la història ciutadana i universitària de la ciutat i, al mateix temps, de la història universitària catalana, que omple un buit en la historiografia gironina".
La tesi de Cortada, que desenvolupa càrrecs de gestió de la Universitat de Girona, i és també professor de diversos màsters a la Universitat de Barcelona, comprèn un detallat estudi del perfil de l´estudiant d´aquells anys, del nombre d´alumnes de la Universitat Lliure de Girona -comparats amb els de la Universitat de Barcelona-, de la seva procedència geogràfica, dels resultats acadèmics i de la trajectòria d´alguns dels alumnes que van estudiar-hi, la qual cosa permet descobrir la intensa activitat d´aquesta institució educativa.

El segle XIX va ser un d´aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s´enfrontaren per l´ensenyament i el control de la joventut ja que per a tots ells l´educació era un element de poder a partir del qual es feia dependre el progrés de la societat. Al bell mig d´aquesta confrontació, sorgeix i viu a Girona durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l´hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol.
La política educativa de la Revolució de 1868 havia permès la creació de la Universitat Lliure de Girona amb una llibertat d´ensenyament i una descentralització que eren desconegudes fins a aquell moment. Les lluites ideològiques pel control de la universitat, però, entre neocatòlics i republicans van fer que apareguessin crítiques a la llibertat d´ensenyament que eren més degudes a la situació econòmica del país i les convulsions polítiques del Sexenni, que no pas als dèficits de la llibertat d´ensenyament.
En la tesi es realitza l´estudi del perfil de l´estudiant, l´examen del nombre d´alumnes de la Universitat Lliure de Girona, comparats amb els de la Universitat de Barcelona, la seva procedència geogràfica, els resultats acadèmics i la trajectòria d´alguns dels alumnes que van estudiar-hi, ens permet observar quins van ser els fruits d´aquesta institució educativa.
Amb aquest examen es veu si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l´ortodòxia científica i acadèmica marcats per l´Església i l´Estat en l´època isabelina, i si van poder cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX.