La sanitat pública catalana ha finançat 46 intervencions de canvi de sexe des de desembre de 2008, quan va començar a sufragar aquestes operacions en la cartera de serveis de la comunitat, segons ha explicat la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli. Ha destacat que aquest tipus de cirurgia és "minoritària". "Així ho ha demostrat el temps", ha afegit. També ha subratllat la "importància" del circuit previ pel qual han de passar tots els transsexuals abans de la intervenció. La Unitat d'Identitat de Gènere de l'Hospital Clínic de Barcelona és l'única instal·lació pública que realitza aquestes operacions a Catalunya, i el seu accés es fa a través del servei de Psiquiatria.
La Conselleria de Salut calcula que un 10% de pacients no reuneixen els criteris de disfòria de gènere i no segueixen tractament. Però el 90% restant inicia un tractament psiquiàtric, i és derivat al servei d'endocrinologia, i si fa falta comença un tractament hormonal de dos anys previ a la intervenció. De fet, per sotmetre's a un tractament quirúrgic és necessari ser major d'edat (excepte que ho ordeni un jutge com va passar recentment a Catalunya) i haver-se sotmès 12 mesos a un tractament hormonal. Des del desembre de 2008 i fins el 25 de maig d'aquest any, han passat per la unitat 144 persones, de les quals 46 s'han sotmès a una intervenció. El desembre de 2008 es van realitzar dues vaginoplàsties i una mastectomia. El 2009, es van fer 19 vaginoplàsties, nou mastectomies i dues faloplàsties. El 2010, nou vaginoplàsties, quatre mastectomies i tres faloplàsties. A principis d'aquest any, la Unitat d'Identitat de Gènere de l'Hospital Clínic de Barcelona tenia una llista d'espera de més de 100 persones per ser intervingudes quirúrgicament. Aquesta xifra és, en realitat, el doble perquè la llista d'espera té en compte només els pacients que compleixen amb els requisits per ser operats i, actualment, estan en condicions de passar per quiròfan. En els deu anys d'història d'aquesta Unitat, 550 persones han acudit a les seves instal·lacions, dels quals només el 10% no va complir els criteris diagnòstics per prosseguir amb el tractament.
