Després del fallit intent de cercar noves temàtiques que va suposar Passengers, el director Rodrigo García torna als llocs comuns que van alimentar l´èxit de pel·lícules com Cosas que diría con sólo mirarla o Nueve vidas. En aquest cas, l´acompanya a la producció el sempre inquiet Alejandro González Iñárritu, en una mostra de suport cap a un tipus de cinema del qual s´ha convertit en pal de paller.

Evidentment, Rodrigo García no recargola les històries com el mexicà i ni molt menys estableix les seves ínfules de pretensió, però també és cert que les seves històries tenen com a denominador comú els retrats de diversos personatges els quals, malgrat la distància o la desconeixença acaben finalment per coincidir.

Rodrigo García, com ha sabut demostrat en la seva breu però intensa filmografia, opta, a més, per centrar les seves històries al voltant de personatges femenins. I si a Nueve vidas aquesta premissa arribava fins a les últimes conseqüències, a Madres & hijas (per cert, breu incís: què hauria tingut de dolent titular-la Madres e hijas?) canalitza el retrat coral centrat-se bàsicament en les dues actrius protagonistes.

Annette Bening interpreta la Karen, una mare que als seus cinquanta set anys encara es penedeix d´haver hagut de donar en adopció el bebè que va tenir als seus catorze anys. Naomi Watts interpreta la Elizabeth, la filla en qüestió que, malgrat que hagi sabut tirar endavant amb la seva vida, manté una buidor existencial que bé es podria resoldre coneixent per fi la seva mare biològica. Al voltant d´aquest possible retrobament giren un seguit de personatges, marits, amants i amics, que conformen els seus respectius microcosmos i que, en definitiva, són partíceps dels seus dubtes, neguits i anhels.

Com és habitual també en les pel·lícules de García, l´equip artístic resulta impecable. Secundant a les ja esmentades Annette Bening i Naomi Watts trobem als sempre notables Samuel L. Jackson i David Morse, així com el televisiu i sempre excel·lent Jimmy Smits.