«M´hauré de jubilar als 70 anys d´edat per força i absurdament»

Més de cent científics de tot el món porten des de dilluns tancats a la Fontana d'Or de Girona, convocats per l'Institut de Química Computacional de la UdG, per parlar de ciències pures. Ramon Carbó-Dorca, un dels catedràtics de més renom de la UdG, explica l'interès de la trobada. D'altra banda, als seus 69 anys, li fa molta recança jubilar-se.

D. BONAVENTURA GIRONA Una trobada de química computacional aplega cent experts a Girona? M'ho haurà d'explicar a poc a poc perquè ho entengui...
La química computacional és la química que es pot dir teòrica. Està directament connectada amb l'aplicació de la mecànica quàntica a l'estudi dels àtoms i les molècules.

Què hi fa la paraula "computacional" després de la paraula "química"?

Cada vegada utilitzem més els ordinadors, les eines de càlcul que proporcionen els ordinadors electrònics. De fet, l'evolució de la química quàntica i l'evolució dels ordinadors digitals han anat en paral·lel, i no se sap qui ha influït a qui. Es pot dir que en tot el món, una secció molt elevada de la utilització dels ordinadors digitals és per part dels químics quàntics o dels químics teòrics. Els ordinadors, cada vegada més potents, permeten estudiar problemes cada vegada més complexos.

Vostè és partidari de les ciències pures o té interès en l'aplicació de les ciències?

Jo m'he dedicat a la ciència pura en un gran percentatge, però sempre he anat estudiant com aplicar els resultats obtinguts.

Com poden afectar els seus estudis a la vida quotidiana de les persones?

A llarg termini pot tenir una incidència en l'aplicació de les coses, per exemple en els productes farmacèutics. Cada vegada és més interessant tenir models que permetin saber a priori si una molècula és tòxica o no ho és.

I així descartar productes nocius, no?

Efectivament, descartes malgastar esforços a investigar fàrmacs, additius alimentaris i altres productes que l'administració, per llei, no te'ls deixaria comercialitzar. La legislació europea ja demana un escrutini fet a partir de tècniques aportades per la química teòrica o computacional.

Reunir més de cent científics a Girona d'aquesta especialitat és tot un èxit, no?

He, he... això és senzill... si no haguéssim tancat les inscripcions n'hi hauria hagut 200. El congrés gira entorn de l'anomenada funció densitat, element fonamental que desperta un gran interès i té moltes facetes. Alguns dels participants potser és la vintena vegada que vénen a Girona. Des de l'Institut de Química Computacional de la UdG n'hem muntat uns quants, d'aquests congressos.

Se'l veu content treballant de catedràtic a la UdG...

Fins l'octubre del 2011. Llavors m'hauré de jubilar forçosament i absurdament. Si la gent vol continuar treballant i demostra que està treballant bé, no entenc per què s'ha de jubilar. Les lleis estan fetes per a la gent que treballa per força i es vol jubilar cobrant. A mi, afortunadament, sempre m'ha agradat la feina que faig.

I la figura del professor emèrit?

Espero que l'equip rectoral resolgui aquest problema que afecta uns quants professors de la UdG que s'han jubilat o estan a punt de jubilar-se, el seu treball és emèrit, i volen continuar treballant.

No hi ha reglament de professorat emèrit a la UdG?

El que hi havia era una cosa mal feta. Amb Hernán Hormazábal, ajudats per Josep M. Terricabras i jo mateix, hem presentat a la rectora una sèrie de normes que creiem adequades.

Vostè escriu poemes i novel·les. Quin projecte té entre mans?

Tinc una novel·la bastant avançada. És una història que passa en una Girona imaginària. Vaig començar amb un llibre molt imaginatiu d'històries curtes, Històries d'ultraciència. Vaig seguir amb Laberint de laberint, i aquest proper serà una novel·la que crec que es dirà Memòries del futur o alguna cosa semblant.

Se'l veu, certament, en molt bona forma...

Quan tens setanta anys no tens el mateix flux vital que als quaranta. La decadència biològica és òbvia, però encara pots pensar i, en certa manera, pots pensar millor que de jove, perquè has acumulat coneixements, si la memòria no et falla.

Es beneficia de la inversió en recerca, l'anomenat R+D?

Mira, ara mateix, el Govern central ens ha rebutjat un projecte amb arguments poc coherents. No hi ha prou diners. A nosaltres aquest any no ens en donen.

Els científics van a remolc dels interessos de la indústria?

Nosaltres ens hem dedicat a molècules que tenen incidència amb malalties no locals sinó globals, com el paludisme o el càncer, i es possible que entrem en el terreny de l'Alzheimer.