a l´ombra d´un para-sol

ÀNGEL CALDAS I BOSCH P er a molta gent, les vacances no són una invitació a la frivolitat. La gent també descansa pensant, llegint, quan sembla que el rellotge s'ha parat i que el cap s'ha alliberat de les presses i del tropell de la vida agitada. Un tema seriós, important i desconegut és el de la llibertat religiosa en la nostra societat pluralista. Què s'entén per llibertat religiosa? Millor dit, en primer lloc, què no s'entén? No és, com ve a dir Julián Herranz, una llibertat de supermercat, de tarannà consumista, de cultura subjectivista.
Tots tenim una obligació moral de buscar la veritat, sobretot la Veritat en majúscula, el realisme de Déu, la Veritat de Déu i del que Déu ha revelat. Però una vegada deixada clara aquesta obligació moral, la llibertat religiosa no pot ser coaccionada. Ningú no pot ser obligat a actuar contra la seva consciència ni pot ser impedit de professar la seva religió en privat i en públic. Benet XVI diu que la veritat l'home només la pot fer seva a través "d'un procés de convicció". La dignitat de la persona humana és el fonament de la llibertat religiosa. Existeix una profunda coincidència en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i la Declaració Dignitatis humanae del Concili Vaticà II. Qualsevol lluita política per ignorar la llibertat religiosa, en privat i en públic, la voluntat d'ignorar-la o de reduir-la a l'esfera privada, són càrregues de profunditat a un dels Drets Fonamentals bàsics per a la pau i la felicitat personal i col·lectiva.
Només l'ordre públic i el manteniment del bé comú poden justificar una coacció legítima de l'Autoritat (Cfr. La libertad religiosa en nuestra sociedad. Card. Julián Herranz).