L'Islam a la demarcació de Girona ha de tenir una interlocutor explícit i influent a la demarcació de Girona. Aquesta va ser una de les conclusions de la reunió que va convocar, fa pocs dies, la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) a Montmeló (Vallès Oriental) i en què hi van assistir representants de comunitats d'aquesta religió de les quatre demarcacions catalanes, segons ha explicat l'esmentada federació. La idea de formular un organisme representatiu, extrapolabe a la resta de demarcacions, va ser defensada pel president de UCIDCAT, Mohamed El Ghaidouni, i per Mohammed Kharbouch, membre del consell consultiu d'aquesta organització i president de la comunitat islàmica de Ponent i Pirineu.

Precisament, Kharbouch vadefensar, a partir del cas de la demarcació de Lleida, la conferència Cap un model de representativitat de les comunitats islàmiques de Catalunya a nivell provincial. Per a ell, urgeix a la comunitat islàmica crear uns òrgans de representació amb la finalitat de disposar un "interlocutor fort i representatiu", segons la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya. Khrbouch també va analitzar el mapa de la comunitat islàmica a Lleida. El president de l'UCIDCAT, Mohamed El Ghaidouni, va argumentar que el fet de disposar d'un interlocutor identificable facilitaria més "transparència" del col.lectiu. La interlocució explícita no només ha de ser a nivell provincial sinó també autonòmic. Altres temàtiques en la reunió van ser, d'entre altres, l'ensenyament de la religió islàmica als centres educatius catalans, la nova llei de locals de culte i la participació de la comunitat musulmana en els diferents canals d'expressió de la societat civil.

La UCIDCAT és una federació de comunitats amb seu a Terrassa que, a tall d'exemple, en el cas de la prohibició de portar burca a Lleida, va defensar que pot fomentar la "islamofòbia" i va denunciar la politització d'un debat qualificat "d'inexistent". En aquets sentit, va expressar que "la funció d'un ajuntament no és fer debats públics ni ordenances en relació a la manera com van vestits els seus veïns i veïnes" i que la mesura podia portar-ne d'altres "que no només tinguin per objectiu restringir la llibertat individual, sinó també el principi constitucional i fonamental de la llibertat religiosa, especialment entre les religions minoritàries".