Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han descobert les restes d'un nou vaixell romà del segle II dC a la cala d'Aiguablava de Begur. Les prospeccions fetes a principi d'estiu al fondejador han permès descobrir les restes d'aquest nou derelicte, que s'excavarà en profunditat en properes campanyes. La característica més rellevant és que, per primer cop en aquest indret, els arqueòlegs han trobat parts de la fusta de la nau conservades.
La cala d'Aiguablava ja és coneguda pels investigadors per ser una de les més prolífiques en restes arqueològiques. En aquest fondejador ja s'hi havien trobat tres naus romanes més i una de medieval, de les quals només se'n conservava el carregament.
A les comarques gironines, aquest any els arqueòlegs del CASC van engegar la campanya a Aiguablava. En principi, la d'aquest estiu havia de ser la quarta i última prospecció que es feia a la zona, després que en aquest prolífic fondejador ja haguessin aparegut les restes de quatre vaixells (tres de romans i un de medieval). Però les prospeccions que s'han fet en un racó de la cala que fins ara no s'havia explorat han permès descobrir un cinquè derelicte, un vaixell romà d'època imperial, datat al segle II dC segons detalla l'arqueòleg del CASC i director de l'excavació Gustau Vivar.
Troben fusta per primer cop
Aquesta nova descoberta, a més, té una importància cabdal. I és que, per primera vegada, s'ha localitzat fusta conservada del casc d'una nau en aquest fondejador. En concret, una quaderna i dues traques. "De la resta de vaixells, només havíem trobat el carregament, principalment àmfores, però ara per primera vegada hem recuperat fusta d'època clàssica", concreta Gustau Vivar.
La troballa del nou vaixell obligarà a replantejar la propera campanya d'excavacions. "La nostra idea era acabar aquest any la prospecció de tota la cala d'Aiguablava, que és la primera del litoral català que explorem en tota la seva extensió", indica l'arqueòleg del CASC. Ara, però, la descoberta del derelicte comportarà que es facin noves campanyes a la zona.
La intenció és excavar aquesta nova zona en profunditat a partir de l'estiu vinent. La situació exacta del derelicte però, es guarda zelosament per evitar l'espoli. "Quan obrim en extensió podrem documentar el vaixell, veure quines restes en queden i, a partir d'aquí, explicar la seva història; d'on venia, què transportava, qui formava la tripulació i on podia anar a comerciar", afegeix Vivar.
La cala d'Aiguablava és molt prolífica en restes, i se sap que ja servia de fondejador al III aC, perquè es trobava al costat d'un dels punts més difícils per a la navegació a vela, el cap de Begur. Les naus s'hi refugiaven, "i és en aquest temps d'espera, si hi havia un temporal de llevant i les arrossegava contra les roques, quan es podien arribar a enfonsar", diu Vivar.
