Posar cera, polir cera

CARLES RIBAS Karate Kid és el paradigma de pel·lícula que, vista a la infantesa, genera una certa mitomania: molts dels que ara ronden la trentena segur que es van posar davant d´un mirall per imitar la famosa coça final del protagonista.

Però, vista amb ulls d´adult, el que queda és un mediocre melodrama esportiu sobre la superació personal que només s´aguanta per la presència del ja desaparegut Pat Morita i de la musa dels 80 que era (i és) Elisabeth Shue. La resta, Ralph Macchio inclòs, era francament insuportable. Dins la mania actual de fotocopiar sistemàticament els èxits dels 80, Karate Kid no podia ser menys; el «remake» ja porta recaptats més de 250 milions de dòlars a tot el món i ha complert amb escreix l´objectiu d´iniciar una nova franquícia. Però no és un «remake» a l´ús, perquè el guió presenta nombroses diferències, almenys d´entrada, respecte a l´original.

La primera variació és que s´ha rejovenit notablement el protagonista i que l´acció se situa a la Xina, concretament a Beijing. Allà s´hi traslladen a viure Dre, de 13 anys, i la seva mare per començar una nova etapa després d´un divorci traumàtic. Els problemes, però, no s´han acabat: la timidesa de Dre topa amb el rebuig dels seus ­companys de classe a tot allò importat d´Occident. Per tant, com Macchio a la versió de 1984, el noi es veu assetjat per una banda de vàndals que estudien arts marcials.

Les coses donen un gir quan Dre ­coneix el senyor Han, un vell lampista que li proposa ensenyar-li Kung Fu (i no karate: per això el títol del film provoca riallades a la Xina) a canvi de lliçons d´anglès. A partir d´aquí, el patró narratiu és idèntic al del film de John G. Avildsen. Dirigida per Harald Zwart (autor de la divertida Agente Cody Banks i de la fallida seqüela de La pantera rosa), Karate Kid pot ser la plataforma definitiva cap a la fama per a Jaden Smith, fill de Will Smith i Jada Pinkett. Està ben acompanyat en ­l´intent, perquè els productors de la pel·lícula no són altres que els seus pares, l´encarregat de donar vida al senyor Han és ni més ni menys que Jackie Chan (que ho té realment difícil per superar l´inoblidable Miyagi) i la seva mare està interpretada per Taraji P. Henson, nominada a l´Oscar per El ­curioso caso de Benjamin Button.