«Quan els prejudicis musicals es trenquen, l´oïda funciona molt millor»

MARTA PALLARÈS Bateria de «The Cabriolets». El grup ha passat per un període de canvis en la formació i en el seu estil, i el resultat ha estat «Close». El repte és plasmar l'energia d'un disc proper al rock en cru i sense disfressa elèctrica: aquest és el desafiament que ha llançat L'Acústica, i que la banda ha acceptat encantada.

Close és un disc pensat per al directe, gravat gairebé a base de primeres preses, treballat al local d'assaig i que suposa un important gir al rock respecte a Demo, el primer treball de «The Cabriolets». El grup liderat per Bimba Bosé actuarà dissabte a L'Acústica de Figueres en una gira que està servint com a presentació dels nous membres de la banda i en un format diferent a l'habitual, però amb les mateixes ganes de desprendre energia que amb tots els instruments endollats.

«The Cabriolets» han renovat la formació amb aquest nou disc. Com viuen aquesta nova etapa?

Jo ja coneixia en Diego i al grup, i quan ens vam trobar tots quatre va sorgir una gran química molt ràpidament. Ha estat un procés molt natural, on gairebé no ha fet falta parlar. Ens vam ajuntar al local amb les idees que ja tenien en Diego i la Bimba, i les vam treballar entre tots amb molta facilitat.

El repertori s'ha creat de nou, i expliquen que la composició ha estat molt espontània. Com van ordir els nous temes?

Com deia, una part venia ja de casa, però els vam moldejar entre els quatre al local d'assaig. Allà partíem de qualsevol idea: un ritme meu, un riff de guitarra, una melodia de la Bimba... no és gaire habitual que es creï una química així amb tanta rapidesa; o com a mínim, jo fa molt de temps que em dedico a la música i no m'havia passat mai (riu).

El repertori s'ha encarat molt al directe. S'han imbuït d'un major esperit rocker que amb «Demo»?

Close és, per a nosaltres,una resposta estilística en tots els sentits. La Bimba ha remogut més a fons, les lletres són més profundes i el disc té més mala llet. El grup tenia en ment fer un gir al rock, i com que tant jo com en Manuel venim d'aquest món, ha estat més fàcil assentar-lo.

«Close» ha sortit al mercat primer en digital, després en vinil i no serà fins a l'octubre que s'editi en CD. Perquè aquesta estratègia?

Ara el panorama musical et permet moltes possibilitats: pots editar només en digital, o en CD, o usar tots els suports. Creiem que cal ser-hi en digital; però editar un vinil i tornar a l'analògic que és d'on ve la música és un caprici molt agradable, sobretot per a mi que he crescut escoltant música així. I el CD ens el vam plantejar de manera que poguéssim oferir un DVD o material extra, i tot i que potser al final no podrà ser, creiem que no ens podem permetre obviar aquest format.

Mai s'han volgut adherir a un sol estil. Però es pot seguir evolucionant indefinidament dins la música, o algun dia es tocarà sostre?

Jo sento que no hi ha límits, la música permet jugar-hi eternament. I un grup ha d'evolucionar sempre, perquè en el moment que et marques fronteres, t'encorsetes o et bases en patrons, et limites artísticament de manera artificial. De fet, Close és el principi d'alguna cosa, però en el moment que vam parar de composar per entrar a l'estudi vam tallar el procés creatiu perquè ja teníem prou material. Ara, però, ja estem com bojos per continuar escrivint, ja estem pensant en el següent disc. No és per seguir el ritme discogràfic, sinó per pura necessitat. És la meva vida, no puc esperar a tancar el cicle gravació - promoció - gira per tornar a composar. A més, és un cicle caduc, perquè abans d'editar el disc en digital ja havíem fet una trentena d'actuacions, només per anar escalfant motors.

I no és arriscat basar un directe en temes que el públic no ha escoltat mai?

Crec que és un baròmetre més fidel de la resposta que tindrà, perquè si bé és veritat que aquest no és un disc de primeres escoltades, en directe es presenta molt bé. És cert que als primers temes la gent ens mirava com pensant «quin canvi més gran», però al quart o cinquè ja hi havien entrat. Això et demostra que quan els prejudicis musicals es trenquen, l'oïda funciona millor.

I parlant de trencar prejudicis, perquè saltar ara a l'anglès quan sembla que el panorama està fent el recorregut invers?

La base d'aquesta decisió és que la Bimba és bilingüe; és una opció seva, i molt personal. Jo li he preguntat moltes vegades, però acabo pensant que si es tracta d'una bona cançó tant se me'n dóna. També és cert que per a ella és gairebé una necessitat, com un petit escut per allunyar-se de la duresa que presenten alguns temes.

Una protecció?

Les lletres del disc són força trascendents, parlen amb sinceritat de moments força impactants de la vida, i hi ha molt de la Bimba en aquestes lletres. I segurament resulta més fàcil escriure-ho en anglès perquè en espanyol resultaria més proper, i més violent. A més, crec que per a la música que fem, l'anglès ens aporta una sonoritat que ens sembla més natural i adequada.