Guerín presenta «Guest» al Festival de Venècia

EFE / VENÈCIA El cineasta barceloní José Luis Guerín ha posat avui fi amb la presentació del seu documental "Guest" en el 67è Festival Internacional de Cinema de Venècia a un viatge d'un any com a "convidat" del món, que va començar precisament a la Ciutat dels Canals.

Per a Guerín, sortida i meta de l'aventura filmada i documentada que suposa el seu "Guest" (convidat, en anglès) se situen al mateix punt geogràfic, una ciutat com Venècia a la qual ha acudit per a promocionar, dins de la secció paral·lela "Horitzons", aquesta obra de 133 minuts de durada que recull impressions de llocs tan dispars com Macau o Bogotà.

"Venècia és el principi i el final perquè no hi ha marc més apropiat que aquest lloc per ensenyar la pel·lícula. Vaig començar a filmar a Venècia amb la meva càmera sense tenir una consciència premeditada de tenir una pel·lícula. Portava la meva càmera doncs una mica com a teràpia ocupacional davant la mirada depredadora dels mitjans", ha explicat avui el cineasta en una entrevista amb Efe.

"El que va començar sent un joc de teràpia defensiva, festival rere festival es va convertir en una forma d'observació i, fins i tot, de relació amb el món. Se'm va acabar de revelar que hi havia una pel·lícula quan em van tornar a trucar l'any següent per formar part del jurat", va afegir.

I és que la cinta il·lustra la particular volta al món que el cineasta barceloní va realitzar des d'agost de 2007 fins al mateix mes de 2008, amb origen i final en el Festival de Venècia, gràcies a les invitacions que els diferents certàmens cinematogràfics del món li van fer durant tots aquells mesos.

Així, la gent de Bogotà, Santiago de Xile, l'Havana, Sao Paulo o Cali (Colòmbia), entre d'altres, es tornen protagonistes de "Guest", en què, amb el recurs del blanc i negre, Guerín es posa darrere de la càmera per rodar una obra que intenta filmar la realitat de cada ciutat.

La cinta, que recull les impressions de gent de diversos països i que el propi cineasta defineix com a pel•lícula per aquesta proximitat que existeix, segons ell, entre la ficció i el documental, en ocasions recorda a una cosa semblant a aquells programes de reporters del carrer que recorren el món amb una sola càmera.

"Part de la tradició del cinema directe dels anys 60. La televisió és una maquinària que 'espectacularitza', treu de context les coses per fer-ne espectacle d'una manera emfàtica, a vegades grotesca i moral, i jo no sóc una maquinària", ha afirmat Guerín.

"Si hi ha algun semblant serà molt epidèrmic, però no crec que s'assembli en res en l'actitud, en la mirada. Per a mi el cinema és una actitud, una actitud d'imatges i de sons. Per a mi és essencial posar en relació la frase d'una persona amb un enquadrament, amb una història que hi ha en un altre lloc", ha afegit.

Imatges del dia a dia

Guerín, que concorre en una secció que compta amb els seus propis premis, va explicar que el punt de vista que ha volgut donar a la seva obra és el d'un "convidat", no un periodista, ni un sociòleg, sinó que surt a la recerca amb la seva càmera per fer la pel•lícula i "anar dialogant amb el cinema" perquè tinguin relació el cinema i la vida.

Imatges del dia a dia, però també oberts debats dins de la societat, com el de la supervivència i bondat del règim cubà dels germans Fidel i Raúl Castro, serveixen a Guerín com a excusa per presentar-se de nou en aquest Festival de Venècia en el qual el 2007 optés al Lleó d'Or pel seu film "En la ciudad de Sylvia".

"Et diré que per a mi ha estat una revelació Llatinoamèrica i en particular el que deixa veure d'una cultura popular que a Europa ha desaparegut ja", ha comentat.

"L'eloqüència d'una cultura popular a Llatinoamèrica, la riquesa de personatges populars, de diàlegs, de contahistòries del més divers pelatge que et trobes és un estímul extraordinari per a un cineasta", ha comentat l'espanyol.