«Balada triste de trompeta»: Espanya, la macabra pallassada

VENÈCIA | EFE/DDG Excessiva, barroca, violenta i realitzada amb "una llibertat creativa total", Balada triste de trompeta, la "tragèdia grotesca" d'Álex de la Iglesia que opta al Lleó d'Or, va portar ahir a la Mostra el seu retrat de la Història d'Espanya del segle XX filtrat a través de la mirada de dos pallassos.
"M'interessa el pallasso com a símbol", va explicar el cineasta. "És una figura terrorífica fora de context, que té un link amb el sacerdot i el torero. Els tres porten trajes de luces, els tres participen en un ritual d'iniciació en el qual hi ha un sacrifici". I aquest és el primer triangle que marca aquesta voluntàriament indigesta pel·lícula.

Balada triste de trompeta està recorreguda per una riallada truncada i esgarrifant, per un país que se'n riu per maquillar el desamparament. "L'expressió 'Espanya negra' és una redundància", va assegurar el també president de l'Acadèmia de Cine d'Espanya, que ha volgut fer amb aquesta cinta "un exorcisme" amb el tan conflictiu tema de la memòria històrica."Balada triste de trompeta, por un pasado que murió, y que llora y que gime como yo", cantava Raphael, i sobre aquesta estrofa es construeix l'inquietant cine d'aquesta nova cinta de l'autor d'Acción mutante. "És la pel·lícula més difícil que he fet, però també de la que més orgullós em sento", va sentenciar. Des de la Guerra Civil fins a l'assassinat de Carrero Blanco, la cinta explica la història del pallasso babau, interpretat per Carlos Areces, i la seva arribada a una companyia sotmesa a l'agressiu carisma del pallasso graciós, interpretat per Antonio de la Torre, amb qui rivalitzarà a més per l'amor d'una dona: la trapezista interpretada per Carolina Bang. Ja van dos triangles. El tercer és el de l'amor, l'humor i l'horror.