Una relació que es trenca, el típic "teva-meva" on algú s'endú "les pel·lícules de Kurosawa" i l'altre fa el propi amb "els discos de Lou Reed", i retrobar-se amb un mateix quan tot s'acaba. Aquesta és la base de Reykjavik, la cançó guardonada per votació popular al Cerverí a la Millor Lletra de Cançó, i que pertany al multipremiat Bed & Breakfast dels qui han estat (i són) el fenomen musical de la temporada: Els Amics de les Arts.

El cantant del grup (i representant gironí de la formació), Joan Enric Barceló, afirmava ahir que "la lletra pesa molt més que la música" en les seves composicions. No és perquè sí que el fanàtic dels mots Màrius Serra hagi alabat en diverses ocasions els seus jocs de paraules. I fent gala del nom de la formació, Els Amics de les Arts també introdueixen en escriure múltiples referents literaris, cinematogràfics, musicals i televisius. El tema premiat, que no n'és una excepció, va sorgir segons Barceló d'una manera molt espontània durant un viatge a Aragó, creant "una lletra crua sobre una relació que es trenca d'una manera molt madura, però també freda".

Reykjavik és, com tantes d'altres cançons del grup, un exemple "de català col·loquial, fins i tot amb barbarismes", ja que el grup pretén fer lletres "quotidianes, iròniques i amb sentit de l'humor". Aquest és, segons Barceló, un possible motiu de perquè Bed &Breakfast ha connectat amb públics molt diversos, amb "lletres transversals de múltiples lectures".