L´intens testimoni de Pasqual Maragall a Sant Sebastià

SANT SEBASTIÀ | EFE/DDG Pasqual Maragall no suporta que el compadeixin a causa de l'alzheimer i per això va voler que la pel·lícula que rodaria Carles Bosch sobre el procés de la seva malaltia sigués "divertida". Bicicleta, cullera, poma, a més de fer riure i somriure, és un intensíssim i emocionant testimoni de vida. El documental es va presentar ahir fora de concurs en la secció oficial del 58è Festival de Cinema de Sant Sebastià, en una sessió en què van assistir tots els seus protagonistes, amb Maragall i la seva dona, Diana Garrigosa, al capdavant, als quals el públic dret va acomiadar amb aplaudiments.

El film segueix els passos de l'expresident de la Generalitat de Catalunya i de la seva família durant els dos anys posteriors al 20 d'octubre de 2007, quan va fer pública la seva malaltia davant l'hospital Sant Pau de Barcelona i la seva ferma determinació de combatre-la. Des d'aleshores, els danys de l'alzheimer han anat progressant, però Maragall no és encara una persona dependent, sinó un home envoltat dels seus que amb ironia confessa tenir dos problemes: la malaltia i la "sobreprotecció" que el "mata".

Carles Bosch explicava ahir en roda de premsa, després de la projecció del documental, que passats dos anys de gravacions van sentir que feien "molt bé a deixar-ho aquí", que el pudor els impedia continuar, quan a més ja havien aconseguit el propòsit de trencar un tòpic sobre l'alzheimer, perquè entre el diagnòstic i la pèrdua total de memòria "es pot gaudir de la vida". Maragall ho fa i ho seguirà fent, al costat dels qui estima i l'estimen, enganxat a la música que vol, a Bach, i també a Mayte Martín, de la qual taral·leja una estrofa abans que desaparegui l'últim fotograma. "El que donaria per no sentir-me així, perdut", diu.

La telenovel·la al Festival

La telenovel·la, de qualitat, va fer acte de presència ahir al Festival de Sant Sebastià amb Misterios de Lisboa, un llarg, interessant i en ocasions surrealista film del xilè Raúl Ruiz, que va sorprendre amb la seva estructura. Una història molt diferent del realisme pur de la segona pel·lícula d'ahir de la secció oficial, Neds, del britànic Peter Mullan, un film sòlid, ben rodat i amb un bon actor protagonista, però amb una història d'adolescència i gamberros que repeteix esquemes molt espremuts al cinema.

Tot i que tampoc és nova l'estructura de la telenovel·la, sí és nova la forma en la qual el realitzador xilè la tracta a Misterios de Lisboa, una producció portuguesa de quatre hores i mitja que té una versió televisiva de 6 capítols de 55 minuts cadascun. Un projecte que "té moltes capes i molts nivells", segons va explicar el director, pel qual aquest film suposa el "retrobament" amb la telenovel·la, un gènere del que va realitzar una forta defensa. Ruiz va mostrar la seva enveja pels que tenen la sort de conrear un gènere que els permet formar part de les famílies de països sencers. "Aquesta part de la cultura popular m'interessa molt", va afegir