Ignasi Moreta (Barcelona, 1980), director de Fragmenta Editorial i professor de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és l'autor de la considerada com la primera biografia intel·lectual i filosòfica de Joan Maragall i Gorina (1860-1911) posant l'accent en la dimensió religiosa. No et facis posar cendra. Pensament i religió en Joan Maragall (Fragmenta, 2010) explicita que diversos municipis (localitzacions, paisatges, costums...) i noies relacionades amb les comarques gironines van tenir un rellevant paper en vida i obra literària de l'escriptor. Avui se celebra el 150è aniversari del naixement.
El volum (552 pàgines) publica una àmplia cronologia de 40 pàgines que recull, amb detall, tots els desplaçaments documentables. És "la més àmplia i documentada publicada fins avui", segons ha explica Ignasi Morerta La cronologia permet explicar la vinculació de Joan Maragall amb localitzacions i persones de les comarques gironines. Algun exemples. L'escriptor va estiuejar a Sant Joan de les Abadesses ("per tradició de la família de la mare, Rosa Gorina", diu l'autor) el 1884; 1893 ("any en què escriu La vaca cega"); 1894 ("fa la travessa Camprodon-Núria, el fruit literari de la qual són els Goigs a la Verge de Núria"); 1895; i 1898 ("diverses excursions per la zona").
Maragall descansa a l'estiu a Puigcerdà el 1886 ("any que hi coneix Teresa Ferran"); 1887 ("comença a festejar amb Teresa Ferran, un amor que anirà d'aquell estiu fins al desembre del mateix any"); 1888 ("coneix Clara Noble, amb qui es casarà el 1891"); 1892 ("primer estiueig ja casat, i amb la dona van al balneari de Sanillers"); i 1897.
L'escriptor va passar 5 estius a Olot: 1889 1905 ("hi estiuegen els sogres"), 1907, 1908 i 1909. Ignasi Moreta comenta que, al 1905, a Olot, Joan Maragall "rep la visita de Josep Pijoan, comissionat per Prat de la Riba i Cambó per demanar-li que accepti figurar a la candidatura de la Lliga per ser diputat a Madrid, cosa que no accepta". Al 1901, estiueja a Camprodon, on "comença a escriure el poema Les muntanyes, que l'autor dedica un capítol en el llibre. Joan Maragall va fer una excursió a Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Tossa, Lloret i Blanes entre el 7 i l'11 de maig de 1904. I va passar el primer de novembre de 1905 a Girona per presidir els Jocs Florals. Una de les conseqüències va ser Una visió de Girona, prosa publicada al "Suplemento literario" d'El Autonomista, divulga el director de l'editorial i professor de la UPF. Joan Maragall va ser l'encarregat de pronunciar el discurs presidencial del Concurs Artístic Català de Figueres el 9 de maig de 1906.
Girona ciutat
Amanda és el nom de la noia que l'escriptor citaen les cartes de joventut d'entre 1883 i 1888. Ignasi Moreta expressa que " Maragall estarà, de jove, fortament enamorat d'aquesta Amanda, amb qui coincideix al Liceu". A més, l'investigador defensa, en el volum, que "Amanda està a la base del cicle poètic dedicat a Haidé, el misteriós personatge femení al qual Maragall dedica poemes amorosos". Maragall també té relació, en edat madura, amb Carles Rahola, a través d'"una fecunda correspondència". "Maragall explica a Rahola el sentit del Comte Arnau".
Creences
No et facis posar cendra analitza pensament i religió de Joan Maragall remarcant "les constants i els girs" en la producció. Moreta presenta un Maragall "sense cap preocupació confessional, anticlerical en ocasions, místic en alguns textos".
Es la primera recerca maragalliana amb ús ampli de la correspondència amb Clara Noble.
