Orson Welles, un dels més grans genis de la indústria del cinema, capaç de realitzar obres com Ciutadà Kane (1941), la seva òpera primera, considerada pels experts com una de les millors pel·lícules de la història, va morir fa 25 anys.

Welles, que va morir el 10 d'octubre de 1985, als 70 anys, a Los Angeles (Califòrnia), va tenir una trajectòria extraordinària com a director, productor, actor i guionista, i repleta d'obres mestres del cinema com El quart manament (1942), La dama de Xangai (1947), o El tercer home (1949).

No obstant això, el seu millor cinema era tan brillant com a al·lèrgic a la taquilla. Tant va ser així que Ciutadà Kane, per la qual va guanyar l'Oscar al millor guió original, va resultar un fracàs comercial que va fer perdre 150.000 dòlars als estudis RKO, una de les companyies clàssiques del Hollywood daurat, que va signar el primer contracte al cineasta i li va donar el control artístic absolut.

Nascut el 6 de maig de 1915 a Kenosha (Wisconsin), fill d'un inventor i d'una pianista, la primerenca mort dels seus pares va provocar que un metge de Chicago el tutelés fins que va decidir iniciar la seva marxa en el teatre novaiorquès, després d'obtenir la recomanació de, entre altres, el dramaturg Thornton Wilder.

Va formar la companyia del Teatre Mercury, el 1937, al costat de John Houseman, amb la qual va interpretar la seva cèlebre paranoia radiofònica basada en La guerra dels mons, la novel·la d'H.G. Wells. La peça va ser emesa per l'emissora CBS i va instaurar la histèria col·lectiva en la societat nord-americana. Va passar a la història com la nit en la qual van arribar els marcians, el terror va recórrer el país de costa a costa, les comissaries de Policia es van inundar de trucades i fins i tot va haver-hi diversos intents de suïcidi. Aquella genialitat li va obrir les portes de Hollywood de bat a bat i amb RKO va signar el seu primer contracte, encara que l'escassa atracció del públic per l'obra de Welles va fer que el 1958 es traslladés a treballar a Europa, on la seva feina sempre va obtenir més reconeixement.

Una vida agitada

En l'aspecte personal, Welles es va casar tres vegades i va tenir un fill amb cada dona. La seva primera esposa va ser Virginia Nicholson, amb la qual va durar des de 1934 fins a 1940. Tres anys més tard es va casar amb Rita Hayworth, però es van divorciar el 1948. Amb Paola Mori es va casar el 1955 i la relació es va mantenir fins a la mort de Welles.

Les cendres de Welles, amant d'Espanya i en concret d'Andalusia i els toros, reposen a Ronda (Màlaga), a la finca Recreo de San Cayetano, propietat de l'exmatador de toros Antonio Ordóñez, on es van dipositar per exprés desig del cèlebre cineasta, recollit en el seu testament.