L'estudi l'ha dut a terme el Grup de Recerca de Tecnologies Bioanalítiques del Departament de Química de la Universitat de Girona (UdG), dirigit pel doctor Juan Manuel Sánchez Navarro, que ha comptat també amb la participació de la doctora Enriqueta Anticó i les doctorandes Mònica Alonso i Anna Godayol. La recerca d'aquest equip ha pogut demostrar que els nivells de contaminació per fum de tabac en ambients tancats arriba a valors que a l'aire lliure serien considerats com a perillosos per a la salut.
A més, el projecte ha aconseguit demostrar per primer cop que la contaminació per fum de tabac al qual arriben les persones no fumadores que treballen en ambients en què es permet fumar és excessiva, fins i tot poc temps després d'haver estat en contacte amb el fum. S'ha pogut arribar a aquesta conclusió mitjançant l'anàlisi de l'alè de les persones investigades.
El grup havia demostrat en un estudi anterior que el 2,5-dimetilfurà (una substància present en el fum del tabac) era un biomarcador excel·lent per assegurar la condició de fumadora d'una persona a partir d'analitzar-ne l'alè. La mateixa substància, detectada en l'aire de diferents recintes, s'ha utilitzat per mesurar el que es coneix com a "fum ambiental del tabac".
S'ha dut a terme una prova pilot amb la participació de voluntaris no fumadors que treballen en locals on es permet fumar. Els resultats demostren que, en tots els casos avaluats, l'alè d'aquestes persones presenta nivells mesurables de 2,5-dimetilfurà a partir d'unes poques hores després de treballar en contacte amb el fum del tabac, la qual cosa es considera que té, des del punt de vista de salut pública i laboral, una gran importància.
Per primer cop ha estat possible fer un seguiment del procés de contaminació per fum de tabac dels fumadors passius directament en el lloc de treball i en el mateix moment en què es produeix la contaminació, perquè la metodologia emprada permet obtenir la mostra i fer-ne la determinació en un període inferior a una hora. Aquest és un dels principals valors d'aquest estudi.
El bar, l'espai més contaminat
La presència en l'aire d'altres fonts de contaminació, com per exemple la que produeixen els vehicles de motor de combustió interna, feia molt difícil demostrar científicament la relació entre el tabac i la contaminació en locals tancats. Val a dir que la contaminació atmosfèrica només està regulada en ambients exteriors.
Per obtenir els resultats s'han avaluat més de seixanta locals de fumadors, no fumadors i ambients exteriors. El 2,5-dimetilfurà únicament es detecta en els espais interiors en què s'ha fumat, encara que sigui en petites quantitats. L'elevada eficàcia predictiva del compost ha permès comprovar que cada tipus de local mostra nivells de contaminació diferents. Per exemple, els restaurants solen presentar nivells de contaminació inferiors als bars o les cafeteries.
També s'ha constatat que els nivells de contaminació en períodes càlids són inferiors que els nivells que es detecten amb fred, perquè les portes i les finestres estan obertes. Així doncs, tots aquests indicis semblarien indicar que els sistemes de ventilació artificials instal·lats a molts locals no són útils per eliminar la contaminació existent.
